dimecres, 2 de maig del 2018

El ojo del observador de Laura J. Snyder


A la mateixa ciutat, a una distància d'uns pocs minuts, dos homes que es creuarien diàriament pel carrer viuen lliurats a dues recerques diferents, reclosos durant moltes hores en habitacions amb els porticons unes vegades aclucats i altres tancats per complet, de manera que només les il·lumina un fil de llum, o de nit un candela encesa. Els dos van néixer el mateix any, amb una diferència de dies, i van ser batejats a la mateixa església propera, en aquesta ciutat de Delft que tenia llavors al voltant de 20.000 habitants: una ciutat de província tranquil·la i laboriosa, en la gran època de la prosperitat holandesa del segle XVII, quan s'estaven inventant i posant en pràctica alguns dels valors suprems de la vida moderna, la tolerància religiosa, el pluralisme polític, el pragmatisme, la disposició per a l'acord, la higiene pública, l'examen atent del món natural .

Els dos comparteixen la passió de mirar, de veure les coses com són, tal com es revelen a una observació perseverant: no les coses imaginàries o llunyanes, les abstraccions de la filosofia o de la teologia, ni els llocs prestigiosament exòtics, sinó el més proper, el que pertany a l'escala del domèstic i fins del trivial. Els dos tenen en comú una fascinació pels nous instruments òptics que estan portant la mirada més lluny del que ha anat mai fins ara: els telescopis que aproximen les òrbites dels planetes i les valls i les muntanyes de la Lluna; els aparells inversos, per als que acaba de inventar-se el nom de microscopis, que permeten distingir els ulls polièdrics d'una mosca, la pota d'una puça, l'anatomia repel·lent d'un poll, més monstruós que les gàrgoles esculpides en els capitells de les esglésies antigues.


Johannes Vermeer i Anton van Leeuwenhoek no podien deixar de trobar-se diàriament als carrers de Delft, a la gran plaça prop de la qual vivien tots dos. Com comerciant, Van Leeuwenhoek s'havia acostumat a fer servir una lent d'augment que li permetia apreciar la qualitat i la trama d'una tela. Vermeer pintava amb una exactitud tan meticulosa en els detalls que és molt probable que es ajudés amb miralls, i fins potser amb una càmera fosca, que inclouria un diafragma i una lent molt ben polida. A l'interior de la cambra fosca el raig de llum filtrat pel diafragma i intensificat per la lent projecta una imatge perfecta de la realitat exterior.



El 1674, a la ciutat de Delft, Antoni van Leeuwenhoek va descobrir, mirant a través d'una minúscula lent, el món microscòpic. Alhora, a les golfes d'una casa propera, Johannes Vermeer emprava un altre instrument òptic, una càmera fosca. Laura J. Snyder a "El ojo del observador" (Acantilado, 2017) narra amb exquisida sensibilitat la recerca del coneixement a través de la mirada i la vida d'aquests dos homes.... una deliciosa obra que us encantarà...

"Laura J. Snyder no és només una erudita brillant, sinó també una magnífica narradora. En " L'ull de l'observador" ens transporta a l'Holanda del segle XVII i al magnífic moment en què els últims descobriments en el camp de l'òptica van influenciar a dos genis de Delft-Vermeer i Leeuwenhoek, que van canviar el curs de l'art i la ciència per sempre . Un llibre sensacional ". Oliver Sacks.

"El llibre de Snyder és el relat fascinant d'una època en què la civilització occidental estava començant a apreciar la complexitat multidimensional del món". Luis M. Alonso,Faro de Vigo

"Snyder ens descriu el context social i cultural dels Països Baixos, les condicions econòmiques i tècniques que van fer possible l'aparició d'una nova manera de mirar la realitat al segle XVII".Juan Carlos González García, Diario de Jerez

"Snyder aconsegueix ser alhora erudita i amena, rigorosa i absorbent". Jorge Carrión, The New York Times 

dilluns, 2 d’abril del 2018

L'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam



Tres mil cartells; dotzenes de cartes de Max Aub i Juan Goytisolo; 170 diaris de la Guerra Civil; l'arxiu central de la CNT-FAI -43 caixes rescatades amb prou feines de les urpes de Franco-; l'arxiu de la llegendària editorial antifranquista Ruedo Ibérico; els papers del líder anarquista Juan Manuel Molina ...

Tot està perfectament catalogat, a l'abast de qualsevol amb ganes d'investigar la història de l'activisme obrer espanyol, en un edifici ampli i lluminós.

Un petit detall: aquest cabal no es troba a Madrid ni a Barcelona, ​​sinó a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam (IIHS), un dels arxius més extensos del món pel que fa al moviment obrer.

Hi ha papers d'Emma Goldman, Marx, Engels i Bakunin. També una col·lecció de documents sobre la rebel·lió estudiantil xinesa, incloses dues bales disparades durant la protesta a la Plaça de Tiananmen el 1989. I guarda un veritable tresor de materials sobre la Guerra Civil espanyola i l'exili republicà, sobretot relacionats amb el moviment llibertari .

A hores d'ara, l'Institut col·labora en la creació i gestió d'un diccionari dels gairebé 800 holandesos que van lluitar a Espanya durant la contesa bèl·lica, inspirat en la base de dades digital de la Brigada Lincoln nord-americana.

Va ser fundat en 1935, però els seus orígens es remunten a 1914, quan Nicolaas Posthumus (1880-1960), erudit i col·leccionista empedreït, va crear l'Arxiu d'Història Econòmica dels Països Baixos per preservar els documents relatius a la història de l'economia i les relacions laborals.

Un generós finançament inicial a través de De Centrale, una asseguradora vinculada al moviment socialdemòcrata, va fer possible adquirir col·leccions claus com les de Max Nettlau, Marx, Engels i Bakunin, als anys trenta. Gairebé tots aquests documents estan digitalitzats i disponibles en línia.

Des de 1989, l'Institut és en un edifici monumental a l'antic port oriental d'Amsterdam. Més de mil investigadors consulten cada any les col·leccions, i altres 300.000 ho fan a través d'Internet. A més dels gairebé 18 quilòmetres d'arxiu, l'Institut és un important centre d'investigació.


Més informació a:

Web: https://socialhistory.org/
Telèfon: +31 20 668 5866
Adreça: Cruquiusweg 31, 1019 AT

Extracte de l'article Un tesoro libertario en el país de los tulipanes de Sebastiaan Faber publicat a La Marea el 19 de febrer de 2016.

diumenge, 25 de febrer del 2018

L'edifici Silodam



L'estudi MBM (Martorell, Bohigas i Mackay) de Barcelona i els holandesos MVRDV, entre d'altres, van ser convidats a presentar els seus dissenys per a la construcció de l'edifici d'habitatges destinats al lloguer i la venda, el Housing Sitja Amsterdam conegut com Silodam.

MVRD va ser seleccionat per a aquest projecte, plasmant la seva idea que les obres s'han d'adaptar a la condició canviant del món en un colorit trencaclosques les peces tenen dissenys diferents. L'edifici es va començar a construir l'any 1995 i va finalitzar al 2002. Es tracta d'un bloc d'habitatges i oficines d'alta densitat, on es va prendre la flexibilitat com a concepte central.


Silodam és un excel·lent exemple de la idea del tall lliure. L'espai no flueix només en sentit horitzontal sinó que s'estén en forma vertical per mitjà dels pisos que es corben i pleguen com onades de formigó. Aquesta idea constitueix un pas més enllà del que experimentat amb la planta lliure. Aquí la façana no va ser dissenyada com a mur sinó com a expressió del tall. L'edifici està perforat amb tres grans forats que es van fer en el volum. Un d'ells forma un moll, mentre que els altres dos constitueixen espais semi públics per als usuaris del complex.

Silodam és un edifici de 10 pisos, amb 20 metres d'ample i 120 de llarg. Allà es distribueixen 157 departaments per a lloguer i venda, alguns dels quals estan destinats a oficines i espais públics. Gràcies a la gran demanda de diferents tipus d'habitatge en la mateixa edificació, l'estudi va dissenyar una obra amb la major quantitat de tipologies possible.



Segons les seves característiques, els departaments es van agrupar en mini-barris, d'entre 4 i 8 habitatges, que es transformen segons els desitjos del client. La ubicació dels barris arma un trencaclosques que pot llegir-se a la façana: cada part s'expressa amb dissenys i colors diferents. La disposició estratègica dels nuclis de circulació és el que permet la gran flexibilitat d'armat en planta i cort. Les cases no només difereixen en grandària, sinó també per la diversitat en la quantitat i dimensió dels ambients, els seus nivells, elements constructius, espais exteriors i fins tipus de finestres.


Per guanyar espai, el moll travessa l'edifici, surt sobre el riu i acaba novament a l'aigua amb un balcó d'accés públic. A sota de la balconada, una unitat destinada a oficines ofereix increïbles vistes del riu. Per sota de l'edifici, una marina permet que els propietaris amarrin les seves embarcacions.

dilluns, 22 de gener del 2018

El mercat de llibres de la plaça Spui


Una preciosa plaça arbrada que duu el nom de Spui situada al centre de la ciutat dels canals és un dels llocs més deliciosos d'Amsterdam. A la mateixa es troba l'entrada al famosos jardins de Begijnhof, així com a el Maagdenhuis, el Lieverdje i el Museu d'Amsterdam.

Allà, en el popular de Boekenmarkt op het Spui, es poden trobar entranyables parades de llibreters on trobar llibres antics, rars, de segona mà, descatalogats, curiositats o sobre qualsevol història o disciplina artística relacionada amb Amsterdam.També és un bon lloc pels amants dels gravats antics, col·leccionistes de fulletons, postals o pòsters i pels aficionats als diaris o revistes que ja tinguin uns quants anys.Es troben llibres bàsicament en holandès i anglès, encara que no és pas estrany obres en alemany, francès o amb altres idiomes.




Tots els divendres, l'ambient és relaxat, agradable, en ocasions fins i tot es respira l'harmonia bibliotecària i les converses amb els llibreters permeten gaudir d'anecdotes i d'una part de la història de la ciutat... molt recomanable...

A més, tots els diumenges, des de fa més de 25 anys, a la mateixa petita plaça de Spui envoltat de les parades de les llibreries, també es fa un petit i agradable mercat artístic (Artplein) on 25 artistes professionals mostren les seves obres i es venen directament als transeünts. Els expositors canvien: tots pertanyen a una fundació organitzadora de la fira, Fundació Internacional d'Artistes d'Amsterdam - Stichting Amsterdam International Artists (SAIA) que uneix al voltant de 60 artistes.


L'espectacle sol acompanyar-se de música en directe, arpa i duo de guitarra o músic visitant. Les obres mostrades són sobretot estampes i petits llenços, però sovint també podeu veure petites escultures, ceràmiques i joies.


dijous, 2 de novembre del 2017

Pllek, terrassa, cultura i platja


Per la seva situació septentrional, Amsterdam gaudeix de dies d'estiu extrallargs: el sol es posa a les 22:00 hores a l'inici de l'estiu. Asseure's a absorbir els raigs de sol mentre es gaudeix d'una beguda és un dels passatemps d'estiu més populars de la ciutat... si volem fugir dels llocs més turístics com són Leidseplein, Rembrandtplein i Spui podem anar al barri d'Amsterdam Noord i conèixer Pllek.

Només cal agafar el ferri gratuït amb destinació al «NDSM Werf» situat darrere de l'estació central d'Amsterdam i un cop arribats, només s'ha de caminar una curta distància al llarg de la riba i ja ens trobarem a la seva terrassa a tt. Neveritaweg, 59.


Pllek és un bon restaurant, on el menjar és majoritàriament orgànic i elaborat amb verdures de temporada i productes locals, també és una fantàstica terrassa on prendre una cervesa, o també és un centre social i artístic on es programem una varietat d'esdeveniments culturals, des de concerts de música en directe fins a pel·lícules de culte o classes de ioga. I per suposat és una de les platges més animades de tot Amsterdam...


 En els darrers anys s'ha convertit en un dels llocs més atractius per descobrir la vida social dels joves d'Amsterdam, així com les novetats artístiques i alternatives de la ciutat en un marc estiuenc.

Per més informació podeu consultar la seva web o la de Iamsterdam

 

diumenge, 24 de setembre del 2017

La casa de les miniatures de Jessie Burton


Avui una molt recomanable obra La casa de las miniatures per conèixer l'Amsterdam de fa uns segles...

L’any 1686, un dia de tardor, Nella Oortman truca a la porta d'una casa imponent del barri més ric d’Amsterdam, la fastuosa capital cultural i econòmica de l’època. La jove, de només divuit anys, comença una nova vida: s’ha casat amb l’il·lustre comerciant Johannes Brandt, un home distant, molt més gran que ella, que la sorprendrà amb un regal de noces inesperat: una casa de nines esplèndida, rèplica de la seva nova llar. Amb el temps, la Nella, decebuda per la buidor de la vida conjugal i la freda rebuda familiar, dedicarà els dies a omplir la casa de nines amb unes miniatures de realisme prodigiós enviades per algú que amaga la seva identitat i que coneix tots els secrets del seu art... i també els de la família Brandt. Uns secrets que la Nella descobrirà de la manera més insospitada i que li revelaran perills ocults i històries passades que posaran en dubte totes les seves creences sobre l’amor i el destí.

L'autora, Jessie Burton, va viatjar el 2009 a Amsterdam i en visitar el museu Rijksmuseum va descobrir la casa de miniatures de l'autèntica Petronella Oortman, i se li va acudir aquesta història. Va trigar 4 anys en escriure aquesta novel·la que és totalment fictícia.

Amb admirable precisió, l'autora recrea l'ambient d'Amsterdam a finals del segle XVII, un món aspre i rigorós on els gremis burgesos s'enfrontaven al fanatisme religiós i la intransigència del poder establert. Una lectura inoblidable.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...