dijous, 13 de juny de 2013

Paradiso, l'esglesia que més m'agrada d'Amsterdam...


I amb aquest títol no vull dir que no hi hagi esglésies i centres religiosos ben bonics i amb grans obres d'art entre els seus murs a la ciutat d'Amsterdam, ben al contrari, senzillament vull presentar-vos Paradiso una església que l'any 1968 es va transformar en club, sala de concerts i centre cultural  i que així es manté fins al dia d'avui amb una interessant agenda d'activitats i amb unes llargues cues a les seves portes les nits dels caps de setmana... El 30 de març del 1968 l'edifici de l'església en els números 6 i 8 de Weteringschans, prop de la plaça Leidseplein, s'obria als seus veïns i a la ciutat com un nou espai dedicat a la cultura, la música i l'art.

L'edifici de l'any 1879 va ser dissenyat pels arquitectes Gerlof Salm (1831-1897) i el seu fill Abraham Salm (1857-1915) en estil neoromànic i fins a l'any 1965 va estar en funcionament com a centre religiós de la congregació Vrije Gemeente (Església Lliure).


L'estiu de 1967 va ser el "Summer of Love" i Amsterdam va ser la capital flower-power d'Europa. Aquest any, el Vondelpak d'Amsterdam, a prop del centre de la ciutat, va ser el lloc de trobada per als hippies de tot el món. A més d'aquesta ubicació de lliure accés, però, els hippies també volien un club d'Amsterdam que poguessin considerar com un espai propi on realitzar activitats a cobert... Després del fracàs d'interminables consultes amb l'Ajuntament de la ciutat en l'obertura d'un centre juvenil, un grup de hippies van decidir prendre l'assumpte en les seves pròpies mans i van fer ús de l'església abandonada de Weteringschans per celebrar concerts, festivals o conferències fins que la policia els va fer fora.

Tanmateix, aquest espai ja es va referenciar com a lloc cultural per molts joves de la ciutat i d'arreu per la qual cosa pocs mesos després del seu desallotjament, l'Ajuntament d'Amsterdam, que es veia pressionat per fer alguna cosa, acorda amb alguns d'aquests grups i d'altres persones vinculades amb la creació cultural com un jove artista Willem de Ridder la creació i desenvolupament del "Centre d'oci còsmic Paradiso", un espai de llibertat que ben aviat va acollir mostres de cinema, teatre, pintura, poesia, dansa i artistes de la categoria de Pink Floyd convertint-se en el temple de la música pop del país.

En els primers anys el Paradiso s'especialitza en "happpenings" emmarcats en aquest ambient especial que transmet l'església i on es barregen des d'espectacles transgressors de dansa a actuacions de moderns màgs, des de desconcertants concerts entre boires d'encens i maria a compromeses mostres de teatre. El pas dels anys va afegint i modificant el públic i l'oferta però sense perdre el seu esperit inicial.

A finals dels '70 el Paradiso acull els grans noms de l'escena britànica com els Sex Pistols, The Police o Blondie. I des de llavors el seu escenari ha rebut actuacions llegendàries d'artistes com els Rolling Stones, Prince, U2, Nirvana, The Cure, UB40, Guns N' Roses, David Bowie, The Velvet Underground, Patti Smith, Lady Gaga o Metallica. Actualment la seva oferta és molt àmplia i s'han incorporat tota mena d'estils musicals: reggae, ska, jazz, llatina, clàssica, funk, electrònica, etc. i per exemple aquesta primavera va actuar Rodriguez, the sugar man...

En els anys setanta, les vidrieres originals de la construcció de l'església va ser substituïdes per miralls a l'interior i panells de fusta a l'exterior, però durant la renovació que va tenir lloc l'any 1993 es va decidir tornar a col·locar noves vidrieres de colors que donen un ambient molt especial a totes les actuacions.

+ informació:
- Web amb la història del Paradiso (en anglès)
- Agenda de concerts i activitats del Paradiso
- Article sobre els "40 anys del Paradiso" a la revista Ons Amsterdam (en neerdanlès i amb fotos del club en diferents èpoques)




Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...