De Poezenboot, el vaixell del gat

Tots ho sabem, els gats i l'aigua no són la parella més convencional, com els propietaris de De Poezenboot - El vaixell del gat- són els primers a admetre. Però, si fem un pas a bord d'aquesta casa flotant trobarem dotzenes de gats que amb la seva reconeguda elegància ignoren del tot l'aigua que els envolta...De Poezenboot es considera l'únic centre als Països Baixos dedicat a l'acollida de gats de carrer i abandonats que literalment flota. Un refugi per a gats nascut l'any 1966 per l'impuls d'Henriette van Weelde.

En aquest any, Henriette es va trobar amb una família de felins refugiats sota un arbre davant de casa seva al canal Herengracht d'Amsterdam. Henriette va decidir acollir-los a la seva casa i tenir-ne cura. Pocs dies després va trobar un altre gat perdut que es va unir al grup inicial i en unes setmanes un altre i després un altre i un altre... Henriette ràpidament va ésser coneguda com "la dona dels gats" i amics, coneguts i desconeguts van començar a portar els seus gats que ja no eren capaços de cuidar o d'altres que trobaven malvivint pels carrers i canals de la ciutat holandesa.

Finalment, tant casa seva com el jardí i la terrassa es van omplir de desenes de gats i aviat va veure que ja no podria ni viure ella mateixa en aquelles condicions. Però els gats seguien arribant. Què podia fer amb ells? La solució va resultar ser just fora de la porta davantera d'Henriette. Si la gent podia viure a les cases flotants que s'alineaven les canals, per què no els gats? I així va sorgir la idea de comprar un vaixell per a ells.

El primer vaixell fou una vella barcassa de vela holandesa que va ser adquirida el 1968. L'interior va ser remodelat i adeqüat a les necessitats d'allotjament i vida dels seus nous habitants, els gats i d'altres convidats com gossos de carrer, animals malalts o altres animals domèstics que els seus amos ja no podien cuidar. Afortunadament per Henriette, que ara ja tenia un vaixell, així com una casa plena de gats, molta gent es va anar afegint com a voluntaris per tal d'ajudar-la tant en la seva cura com en el seu suport econòmic.

L'any 1971 es va haver de comprar un nou vaixell ja que el primer estava literalment ple d'animals i de persones que visitaven el lloc per trobar una nova mascota per la seva llar o simplement per fer una ullada ja que la casa flotant de gats va començar a ésser força coneguda.

La barcassa original  finalment va haver de retirar-se el 1979 ja que no va aguantar tant moviment després de més d'una dècada de serveis i en el seu lloc es va fer una casa-vaixell del tipus conegut com a "ark" que fou dissenyada i equipada especialment amb  una drassana per facilitar les visites. Els dos vaixells romanen amarrats en la seva ubicació original al canal Singel.

Avui en dia, gràcies a la seva excel·lent ubicació al cinturó de canals d'Amsterdam i la seva història s'ha convertit en un lloc de visita imprescindible d'Amsterdam pels amants dels animals.

+ informació:
Adreça, horaris, mapa i dades de contacte de De Poezenboot - The Cat Boat
Web de De Poezenboot 
Entrada The Cat Boat – Cat Sanctuary Amsterdam 
Entrada de la Guia d'Amsterdam: Houseboat, les cases flotants d'Amsterdam

Bones festes i fins el 2013...

Het Grachtenhuis, el museu dels canals d'Amsterdam

L'any 2010 la Unesco va declarar l'àrea d'anells concèntrics que formen els característics canals del segle XVII a l'interior del Singelgracht de la ciutat holandesa com a Patrimoni de la Humanitat (enllaç). Fou a partir d'aquesta declaració que finalment es va concretar un projecte que la ciutat ja tenia en marxa la creació d'un espai dedicat a la història d'aquest urbanisme tant espectacular.

Així va néixer la Het Grachtenhuis, la casa (museu) dels canals d'Amsterdam (al canal Herengracht, 386), que es troba en una antiga casa que des de 1663 fou la llar de rics banquers i comerciants i que actualment, des de l'any 2011, es va reconvertir en museu on es pot trobar una interessant explicació de la història dels canals gràcies a l'ús d'animacions en 3D, projeccions i exposicions interactives. Un espai ideal per trobar resposta a qualsevol pregunta referent a com era l'Amsterdam abans de la creació dels canals, a com es va dissenyar i urbanitzar la ciutat o a les tècniques de construcció dels mateixos.  



+ informació:
Web de la Het Grachtenhuis (horaris, preus, contacte, etc.)
Mapa amb l'ubicació de la Het Grachtenhuis
La targeta "I amsterdam City Card" inclou aquest museu en els seus descomptes.

Rijksmuseum 2013

Després de gairebé 10 anys de renovació, de restauració i fins i tot d'alteració, el Rijksmuseum completament renovat obrirà les seves portes el 13 d'abril del 2013 !!! Una nova visió de la història dels Països Baixos, des de l'Edat Mitjana fins al present. Una nova mostra de la seva espectacular col·lecció. Un edifici renovat. Nous equipaments i espais públics. Un jardí. I un nou Pavelló dedicat a Àsia... Ja podeu guardar en el calendari aquesta data...

Exposició de 68 gravats de Rembrandt al Museu Diocesà de Barcelona

Per aquells que encara no heu tingut l'oportunitat de visitar-la, vull recordar-vos que el proper 13 de gener finalitza l'estada a Barcelona de l'exposició "Rembrandt, virtuós del gravat", formada per 68 obres i que es pot veure al Museu Diocesà de Barcelona.

A més de ser un dels grans artistes del segle XVII als Països Baixos, Rembrandt va ser un important gravador i un dels grans impulsors de la tècnica de l'aiguafort. A tot el món només es conserven 290 gravats de Rembrandt. És impossible saber quants s'han perdut o destruït al llarg de quatre segles. Alguns milers? De gravats autèntics, és a dir, tirats per l'artista al seu taller, en queden els que queden i encara gràcies; això sí, certificats pel gabinet d'arts gràfiques del Museu del Louvre, que fa anys va posar ordre en un mercat infestat d'imitacions i tiratges manipulats.

D'aquests 290 supervivents, 68 els posseeix un sol col·leccionista, el milanès Francesco dal Bosco, que s'ha dedicat com un boig els últims 30 anys a rastrejar el planeta per recopilar-los. Tot un tresor que ara s'ha avingut a exposar al públic de Barcelona, en el marc d'una gira internacional. La mostra, que porta des de setembre al Museu Diocesà, és el sonat tret de sortida d'una temporada d'exposicions que serà força fluixa i ensopida.

Però Rembrandt és Rembrandt, i si a algú el gravat li sembla poca cosa, caldria que sabés que el geni holandès està considerat el gran gravador de la història de l'art. En algunes èpoques inclús ha estat més reconegut com a gravador que com a pintor. I sense ell Goya no hauria estat Goya. “Abans de Rembrandt, el gravat era una artesania. Ell el va dignificar i el va erigir en obra d'art”, explica la comissària, Rosa Perales.
Rembrandt (1606-1669) va fer els primers aiguaforts pels volts del 1630. A l'exposició del Diocesà hi ha una d'aquestes provatures, un retrat fi i subtil de la seva mare. Tan sols un tastet del virtuosisme que faria emergir just després en els seus gravats de temàtica religiosa, molt ben representada a l'exposició i capitanejada per la seva obra més famosa, L'estampa dels cent florins, com se la coneix pel preu, escandalós per l'època, que en va fer pagar l'artista. Temps després la va trossejar (al Diocesà hi ha un dels fragments) perquè estava colgat de deutes.

Rembrandt era un home molt religiós, per bé que els seus estudiosos no es posen d'acord en si combregava amb el catolicisme o amb el protestantisme. Fos el que fos, no hi ha dubte que estava atrapat pel món de les imatges, una irreverència per als luterans. Una prova evident d'aquest flirteig amb la doctrina catòlica és el gravat La mort de la Mare de Déu, una de les delícies de l'exposició perquè exalta la llibertat amb què l'artista va treballar sempre. Una llibertat que el va fer pioner en la inclusió de la vida quotidiana en l'art amb l'ambició de plasmar els batecs de la societat del seu temps, liderada per una burgesia activa i vitalista, però sense obviar les misèries de les classes més desafavorides.

Rembrandt va despuntar en els retrats que va fer a mercaders, navegants, sacerdots... defugint completament els tics tradicionals del gènere i capbussant-se en la psicologia del personatge, com molt bé recull el retrat de Lieven Willemsz van Coppenol (la primera imatge que acompanya aquesta entrada) considerat una de les obres mestres del gravat del segle XVII. (Text de Maria Palau, publicat a El Punt Avui).

Per més informació sobre horaris i preus es pot consultar el Museu Diocesà de Barcelona.

Houseboat, les cases flotants d'Amsterdam

Un dels elements més fascinants, i potser més coneguts, d'Amsterdam són les Houseboat, les cases flotants,  que podem trobar en molts canals del centre de la ciutat. Una manera diferent de viure a la ciutat plenament integrada a l'encant dels seus canals i carrers.

Sembla que les primeres persones a viure en aquestes cases, que en el seu naixement es podien considerar improvisades, van ser membres de la comunitat hippie que van optar per les barques a causa de l'escassetat d'habitatges que va patir la ciutat després de la Segona Guerra Mundial. També va contribuir a l'augment d'aquests habitatges  la modernització, i per tant abandonament i en disposició, de les flota holandesa de vaixells de càrrega que va tenir lloc en aquests anys. Cal tenir present que, des de principis dels anys 60 i especialment durant la dècada dels 70, Amsterdam fou una de les capitals mundials, conjuntament amb San Francisco, del moviment hippie i un dels extrems de la famosa Hippie Trail, la "ruta" que portava fins el Nepal, l'Índia o el sud est asiàtic.

Es considera que en els canals d'Amsterdam hi ha 2.400 cases flotants. De les quals 750 es poden veure pels canals centrals de la ciutat. Generalment hi ha de dos tipus, les conegudes com a "arks" (arques), que són una estructura de formigó amb una casa construïda a sobre, i els antics vaixells que ja no estan motoritzats i per tant amarrats permanentment en un punt dels canals. Si ens movem pel centre d'Amsterdam veurem habitualment aquests segons ja que el propi ajuntament ha fomentat aquest tipus pel seu encant a la vista de ciutadans i turistes.

Molts d'aquests vaixells tenen més de cent anys de vida i inicialment estaven mancats de tota mena de comoditats: sostres baixos, humitats, aire carregat, sense corrent elèctrica ni calefacció que no fos mitjançant la crema de fusta, petroli o gas, etc. però amb el pas dels anys van millorar tots aquests aspectes, especialment les instal·lacions d'electricitat o gas, i des de l'any 2005 tots els vaixells estan connectats a la xarxa de clavegueram de la ciutat evitant embrutar els canals on viuen. Tant és així, que han passat d'estar un habitatge per persones amb pocs recursos, alternatives o de "classe mitja"  a convertir-se en preuades vivendes per persones amb ingressos elevats a l'extrem que popularment els neerlandesos anomenen als propietaris dels vaixells del centre d'Amsterdam amb un irònic "watteryuppies".

Actualment no és pas fàcil disposar d'una houseboat a Amsterdam, ja que per tal d'evitar el seu excessiu augment, cal disposar d'un permís especial ("ligplaats" - d'amarratge) que ara per ara dificilment es dona i per tant ha fet que els seus preus hagin augmentat convertint-se en un desitjable habitatge a disposició de poques butxaques.

Ara algunes cases flotants s'han convertit en restaurants, en mercats o en B&B i hotels per la qual cosa és una bona manera de poder descobrir durant unes hores el seu encant. També podem visitar The Houseboat Museum (Prinsengracht 296 K), un vaixell de càrrega, "Hendrika Maria", construït l'any 1913. Fins als anys seixanta del segle passat el vaixell s'usava per a la càrrega de sorra i grava i després va ser reconstruït per convertir-lo en un habitatge que va estar ocupat durant més de vint anys. El Museu manté el seu aspecte històric del vaixell fins l'extrem que sembla com si els seus habitants només s'haguessin absentat un moment per fer la compra...