El Rijksmuseum d'Amsterdam reobre el 13 d'abril

El proper dissabte 13 d'abril el Rijksmuseum obrirà novament les portes després d'una dècada tancat al públic tal com ens informa la crònica de Natàlia Farré a El Periódico: 

Dos anys de preparatius, 10 d'obres i 12 mesos per condicionar les sales d'exposicions. 375 milions d'euros. I tres projectes per convèncer els ciclistes d'Amsterdam que podrien continuar fent servir el passatge que travessa el museu de nord a sud com a drecera per arribar al centre de la ciutat. És el que ha costat en temps i diners la rehabilitació integral del Rijksmuseum, el museu més gran d'Holanda i el que té més obres de Rembrandt del món.

El resultat “és un edifici amb totes les comoditats i serveis del segle XXI però que manté l'esperit del segle XIX”, moment en què Pierre Cuypers el va dissenyar, apunta Antonio Ortiz, l'arquitecte sevillà que firma el projecte de rehabilitació juntament amb Antonio Cruz. Una posada al dia que va arrencar el 2000 i que posarà el punt final el 13 d'abril vinent, quan el Rijksmuseum obrirà novament les portes després d'una dècada tancat al públic.

Llavors serà el moment d'admirar la intervenció dels sevillans, que no només han desfet l'intricat laberint de passadissos i sales construït durant anys a base d'ampliacions i pedaços a l'edifici per guanyar espai expositiu, sinó que també han aconseguit que la llum inundi unes sales abans completament fosques.

El nou Rijksmuseum té «satisfets» i «contents» els autors de la restauració. Convenç els responsables del museu i sedueix tots aquells que l'han vist. De millores n'hi ha moltes, però potser la més espectacular és la recuperació dels dos patis de l'immoble i la seva conversió en un gran 'hall' d'entrada de 2.250 metres quadrats.

Menys aparatosa pel que fa a execució però igualment atractiva pel que fa a resultat és la recuperació de l'ornamentació original i els murals que Cuypers va projectar per decorar els interiors del museu. Dissenys que cobreixen les parts més nobles de l'edifici i que tenen la màxima expressió en l'anomenada Galeria d'Honor, la sala dels grans del segle d'or holandès: Vermeer, Hals i Steel llueixen alineats a les parets retent honors a l'estrella del museu que brilla al final del passadí: 'La ronda de nit', de Rembrandt.

Però els canvis a l'edifici no són els únics que s'han produït durant els 13 anys que ha durat el projecte. També hi ha hagut una revolució en el discurs expositiu. El museu deixa d'exposar les obres separades per disciplines per unir art i història en un intent d'explicar la producció artística en el seu context històric. Així, exhibeix un recorregut cronològic en què s'exposen conjuntament pintures, escultures, arts aplicades i objectes amb l'objectiu que el visitant pugui recórrer vuit segles d'història del país, de l'edat mitjana a l'actualitat, a partir de 8.000 peces seleccionades del milió d'obres que formen els fons del Rijksmuseum.

De la museïtzació se n'ha encarregat Jean-Michel Wilmotte, autor també dels interiors del Louvre, que ha optat per pintar amb colors grisos les parets i així realçar la perícia dels artistes exposats. Per als objectes, ha apostat per unes vitrines minimalistes realitzades amb cristall italià ultratransparent. I per a la part dedicada a les col·leccions especials (armes, instruments, porcellana, vestits, joies, maquetes i miniatures) ha optat per una estètica que les converteix en petits joiers.

En total, més metres de museu però menys espai expositiu i menys obres exposades. No en va tots els implicats repeteixen com un mantra l'objectiu de l'ambiciosa restauració: "Fer un museu millor, no un museu més gran".

+ informació:

- Web del Rijksmuseum d'Amsterdam
- Article de Robert Bound a El Viajero de El País: El renacer del Rijksmuseum
- Altres informacions a la Guia d'Amsterdam sobre el Rijksmuseum

Eva Besnyö, la gran dama de la fotografia holandesa

La fotògrafa i reportera gràfica Eva Besnyö va néixer a Budapest el 29 d'abril de 1910. El seu pare, Bernat Besnyö, advocat, va ser assassinat a Auschwitz el 1944. Criada en una familia jueva liberal, Eva va créixer sabent alemany i hongarès i ben aviat va mostrar interés per la fotografia, així, el 1930 va decidir mudar-se a Berlín, capital de l'avantguarda, no només per tal de sortir de casa, sinó també per tal de sortir de la dictadura del regent d’Hongria, Nicholas Horthy.

Més endavant es va referir a la seva estada a Berlín com el període més important de la seva vida, on va establir les bases no només de la seva pràctica fotogràfica, sinó també de la seva consciència política. Durant els anys de creixement del nacionalsocialisme es va convertir en activista dels drets humans i les llibertats, formant part d'un cercle d'intel·lectuals social i políticament compromesos com György Kepes, Joris Ivens, John Fernhout o Robert Capa.

A la tardor de 1932 va decidir mudar-se a Amsterdam amb el seu company holandès, el càmera John Fernhout, on ja va tenir un important reconeixement per les seves exposicions. El 1934 es va convertir en membre de l'associació d'artistes per a la defensa dels drets culturals i va participar en l'exposició de l'associació de protesta per la celebració al 1936 dels Jocs Olímpics a Berlín:  els "Jocs Olímpics sota la dictadura".

Després de la capitulació de l'exèrcit dels Països Baixos al maig de 1940, les condicions dels jueus es va deteriorar i a Eva Besnyö se li va prohibir participar en totes les activitats periodístiques. El 1942 va passar a la clandestinitat i va formar part de la resistència.

A l'acabar la guerra, va rebre nombrosos encàrrecs per a la documentació fotogràfica i es va mantenir activa professionalment. El 1945 es va divorciar de Fernhout i un any després es va casar amb el dissenyador gràfic Wim Brusse, amb qui va tenir un fill i una filla. A principis dels anys 70 es va involucrar en les accions del grup feminista "Dölle Mina" i a través de les seves fotografies es va convertir en la cronista dels esdeveniments. Amb el pas dels anys va rebre múltiples reconeixements i va morir el 2003 als 93 anys d'edat.

Malgrat la reputació d'Eva Besnyö com un dels més grans fotògrafs dels Països Baixos, després de la seva mort encara es desconeixen moltes de les seves fotos i tot just en aquests darrers anys s'han descobert algunes obres seves en el arxius de Robert Capa, un dels seus grans amics, el qual va introduïr en el món de la fotografia.

+ informació:
- Eva Besnyö - The Choice Collection
- Eva Besnyö, une femme de son siècle
- Pinterest: Eva Besnyö, la gran dama de la fotografía d'Holanda
- Dölle Mina, les dones que van canviar Holanda i el món

El stamppot, el plat nacional de Països Baixos

El stamppot és un acompanyament típic dels plats de la cuina holandesa compost en la seva expressió més general de puré de patata amb un conjunt divers de verdures i aromatitzat amb diferents espècies. 

El stamppot és tan habitual durant l'hivern a la cuina holandesa que s'ha denominat com a plat nacional de Països Baixos i el seu significat en holandès és "picar", tot just allò el que fem amb la patata i amb les verdures per preparar aquest acompanyament. Els seus ingredients comuns son, doncs, força senzills: el puré de patata (elaborat amb patates cuites), la mantega i la llet emprades en diferents quantitats segons la textura final que se li vulgui donar al plat i en les darreres fases de la picada s'afegeixen diferents verdures.

D'aquesta forma es tenen els diferents tipus de plats acompanyats per "stamppot", essent els més habituals a la gastronomia holandesa: el "Stamppot Boerenkool", elaborat amb col verda i que s'acompanya amb salsitxa i trossos de cansalada; el "Stamppot Hutspot", el puré de patates s'elabora amb pastanagues i s'acompanya de carn cuita; el "Stamppot zuurkool", barrejat amb xucrut i cebes, s'aromatiza generalment amb clau d'olor i baies de ginebre; el "Stamppot envolten kool" que es barreja amb llombarda i pomes àcides amb petits tocs de vinagre i s'aromatitza amb clavell d'espècia o el "Stamppot Spinazie" on es barreja amb espinacs.

I si us animeu a fer aquests plats aquí teniu una recepta de Stamppot Boerenkool.

Guia d'Amsterdam d'Ecos Travel Books

Com ja coneixeu no hi ha gaire guies de viatge en català per això sempre és important conèixer i promoure les editorials que editen en la nostra llengua i viatgen en català.

Avui us volia presentar la col·lecció Guies 10 (Ebooks) de l'editorial catalana Ecos Travel Books  i que ja ha publicat prop de 30 guies de diferents destinacions d'arreu com Edimburg, Florència, Marràqueix, Lisboa, Paris, Oslo, Istanbul, Donostia, València, Dubrovnik, Tallinn, etc... i Amsterdam. Aquesta col·lecció de guies de viatges digitals en català permet la la visualització en lectors d’ebooks, iPad, smartphones i ordinadors.

L'any 2009 fou aquesta editorial de viatges la primera en editar una guia de viatges digital en castellà. L'editorial amb seu a Sant Esteve de Sesrovires va ésser creada el 2005 per un grup de viatgers, periodistes, fotògrafs i dissenyadors. Actualment, ofereix dues col·leccions de guies en paper: Mundo Insólito (guies de països i regions d'arreu del món) i City Breaks (escapades urbanes), a més de la seva Col·lecció Guies 10 (caps de setmana) en format ebook en català i castellà i la nova col·lecció Viajeros 2.0 (ebook en castellà) on els autors, actius blocaires del món dels viatges, ofereixen les seves experiències en primera persona i, de passada, proporcionen infinitat de dades pràctiques i consells per facilitar-nos el viatge.

Amsterdam, en un cap de setmana, editada l'any 2012, per la qual cosa està ben actualitzada, és un bon recull d'allò més destacat de la capital dels Països Baixos que ens permetrà treure el màxim profit a una escapada de diversos dies. Es detallen els 10 punts d'imprescindible que cal visitar a la ciutat, es recomanen 10 restaurants especialment seleccionats per a aquesta guia, així com 10 botigues d'interès per al visitant i els 10 principals esdeveniments que tenen lloc a la ciutat al llarg de l'any. Tot acompanyat de mapes, fotografies i informació pràctica.

Més Informació:
- Web on comprar la Guia 10 Amsterdam, en un cap de setmana
- Altres informacions i guies d'Amsterdam que podeu consultar
- Col·lecció Guies 10 d'Ecos Travel Books (ebooks en català)
- Facebook Ecos Travel Books  

Voyagers, un hotel i Coffee shop

Una de les opcions que es pot trobar a Amsterdam (fins el moment) és allotjar-se en un hotel que ja disposi del seu propi Coffee Shop. No existeixen gaires d'aquestes característiques però entre ells podem destacar l'Hotel Voyagers (Gelderskade, 2) per la seva bona ubicació, el seu relatiu bon preu (estem parlant d'Amsterdam on l'allotjament acostuma a ésser força elevat en qualsevol època de l'any) i la qualitat dels productes que es poden tastar...

Tanmateix cal tenir cal tenir que aquest és un hotel (hostal) molt i molt modest, auster i senzill, com podeu veure per les fotos, i que la seva singularitat és la facilitat per poder gaudir del del seu propi cofee shop. Es troba situat al centre de la ciutat just al costat de l'estació central i a pocs passos de la concorreguda Nieuwezijdskolk i és ben fàcil de distingir ja que és un edifici de cantonada arrodonida en forma d'angle on dos carrers estrets es troben.

  

 

 

Les autoritats holandeses preveien l'entrada en vigor entre els anys 2012 i 2013 d'una llei en tot el país que limita l'accés als coffee shops als residents en els municipis i als estrangers. Aquesta llei obliga als coffee shops a convertir-se en clubs privats amb un màxim de 2.000 socis, que hauran de demostrar que són residents legals a Holanda.

Així, des d'inicis del 2013 estava prevista arreu l'aplicació d'aquesta legislació restrictiva que ja s'ha aplicat durant l'any 2012 en algunes províncies del sud del país (Limburg, North Brabant i Zeeland), tanmateix, al mes d'octubre del 2012 l'alcalde d'Amsterdam, Eberhard van der Laan, va anunciar l'acord del govern de la ciutat format per laboristes i liberals de permetre que els turistes estrangers que visiten la seva ciutat puguin seguir entrant als 220 coffee shops existents i consumir marihuana. emparant-se en la potestat dels ajuntaments en la seva aplicació. Per tant, en el cas d'Amsterdam, on ha rebut moltes crítiques aquesta legislació, no s'han produït canvis en la situació que ja existia envers la situació dels coffee shops.

Mostra un mapa més gran

+ info:
- Fitxa de la Guia Fumeta sobre l'Hotel Voyagers
- Oficina d'Informació d'Amsterdam (Iamsterdam): Informació i dossier sobre coffee shops (en anglès i castellà)
- Guia Fumeta: Tots els coffee shops d'Amsterdam
- Notícia diari Público: Los turistas podrán seguir fumando cannabis en Ámsterdam

Dölle Mina, les dones que van canviar Holanda i el món

A finals de l'any 1969 va néixer a Holanda un dels grups feministes més importants del segle XX,  un grup format per dones de totes les edats, encara que majoritariament joves, algunes d'elles membres de la Joventut Socialista (SJ - vinculada al partit laborista holandès), que van exigir la transformació de la societat holandesa, i per extensió, de les societats occidentals, mitjançant accions transgresores i espectaculars on reivindicaven la igualtat de drets.

El nom "Dölle Mina" que va fer utilitzat per aquest moviment prové del sobrenom de la destacada escriptora i política, una de les primeres veus feministes del país, Wilhelmina Drucker (1847-1925), que va ser anomenada "Mina de Ferro" pel seu caràcter militant en la lluita pels drets de les dones i contra les lleis injustes i la moral antiquada.

Les primeres accions van tenir lloc a principis de l'any següent, així el 23 de gener de 1970, va tenir lloc l'ocupació del castell de Nyenrode on es troba l'Universitat d'Economia i Empreses de Nyenrode, fins a llavors una elitista universitat únicament accessible pels estudiants masculins. Poc desprès, va tenir lloc una crema de sostenidors als peus de l'estàtua de Wilhelmina Drucker,  i uns dies més tard, es van lligar amb cintes de color rosa diferents urinaris públics d'Amsterdam en protesta per la manca d'urinaris públics per a dones.

En poques setmanes milers de dones i d'homes van començar a formar part d'aquest nou moviment que va fer trontollar els esquemes més rancis i conservadors de la societat holandesa. Tant als Països Baixos com a Bèlgica van començar a crear-se grups "Dölle Mina" que es va centrar en qüestions pràctiques com el dret l'avortament, la creació de guarderies gratuïtes, la lluita per l'igualtat de remuneració pel mateix treball, la llibertat sexual, una nova divisió de rols entre homes i dones, l'anticoncepció o la situació de les mares solteres.

Així, les accions van anar guanyant en força i la presència de les dones en la societat es va fer més visible. Es van convocar vagues a diferents empreses i fabriques sol·licitant el mateix salari entre homes i dones, es van realitzar marxes a peu per tot el país per defensar el dret a l'avortament, es va participar en altres moviments de defensa dels drets humans com les accions davant de l'Ambaixada d'Estats Units hores desprès del cop d'estat a Xile o contra la guerra de Vietnam, es van organitzar accions polítiques de defensa dels drets de les dones en el Parlament i en altres institucions governamentals o es van crear casals i centres específicament per a dones com a espais de llibertat.

La seva força cada dia va ésser més important i es van començar a donar els primers canvis en la societat holandesa... en pocs anys gran part de les seves reivindicacions polítiques va ésser incorporades en la creació d'una societat més justa i igualitaria. I avui en dia, segurament, molts dels drets que semblen assolits en les societats occidentals no existirien sense les Dölle Mina...



+ informació:
Aletta - Institut d'Història de les Dones d'Amsterdam (en anglès)
Dölle Mina (en holandès)