A la mateixa ciutat, a una distància d'uns pocs minuts, dos homes que es creuarien diàriament pel carrer viuen lliurats a dues recerques diferents, reclosos durant moltes hores en habitacions amb els porticons unes vegades aclucats i altres tancats per complet, de manera que només les il·lumina un fil de llum, o de nit un candela encesa. Els dos van néixer el mateix any, amb una diferència de dies, i van ser batejats a la mateixa església propera, en aquesta ciutat de Delft que tenia llavors al voltant de 20.000 habitants: una ciutat de província tranquil·la i laboriosa, en la gran època de la prosperitat holandesa del segle XVII, quan s'estaven inventant i posant en pràctica alguns dels valors suprems de la vida moderna, la tolerància religiosa, el pluralisme polític, el pragmatisme, la disposició per a l'acord, la higiene pública, l'examen atent del món natural .
Els dos comparteixen la passió de mirar, de veure les coses com són, tal com es revelen a una observació perseverant: no les coses imaginàries o llunyanes, les abstraccions de la filosofia o de la teologia, ni els llocs prestigiosament exòtics, sinó el més proper, el que pertany a l'escala del domèstic i fins del trivial. Els dos tenen en comú una fascinació pels nous instruments òptics que estan portant la mirada més lluny del que ha anat mai fins ara: els telescopis que aproximen les òrbites dels planetes i les valls i les muntanyes de la Lluna; els aparells inversos, per als que acaba de inventar-se el nom de microscopis, que permeten distingir els ulls polièdrics d'una mosca, la pota d'una puça, l'anatomia repel·lent d'un poll, més monstruós que les gàrgoles esculpides en els capitells de les esglésies antigues.
Johannes Vermeer i Anton van Leeuwenhoek no podien deixar de trobar-se diàriament als carrers de Delft, a la gran plaça prop de la qual vivien tots dos. Com comerciant, Van Leeuwenhoek s'havia acostumat a fer servir una lent d'augment que li permetia apreciar la qualitat i la trama d'una tela. Vermeer pintava amb una exactitud tan meticulosa en els detalls que és molt probable que es ajudés amb miralls, i fins potser amb una càmera fosca, que inclouria un diafragma i una lent molt ben polida. A l'interior de la cambra fosca el raig de llum filtrat pel diafragma i intensificat per la lent projecta una imatge perfecta de la realitat exterior.
El 1674, a la ciutat de Delft, Antoni van Leeuwenhoek va descobrir, mirant a través d'una minúscula lent, el món microscòpic. Alhora, a les golfes d'una casa propera, Johannes Vermeer emprava un altre instrument òptic, una càmera fosca. Laura J. Snyder a "El ojo del observador" (Acantilado, 2017) narra amb exquisida sensibilitat la recerca del coneixement a través de la mirada i la vida d'aquests dos homes.... una deliciosa obra que us encantarà...
"Laura J. Snyder no és només una erudita brillant, sinó també una magnífica narradora. En " L'ull de l'observador" ens transporta a l'Holanda del segle XVII i al magnífic moment en què els últims descobriments en el camp de l'òptica van influenciar a dos genis de Delft-Vermeer i Leeuwenhoek, que van canviar el curs de l'art i la ciència per sempre . Un llibre sensacional ". Oliver Sacks.
"El llibre de Snyder és el relat fascinant d'una època en què la civilització occidental estava començant a apreciar la complexitat multidimensional del món". Luis M. Alonso,Faro de Vigo
"Snyder ens descriu el context social i cultural dels Països Baixos, les condicions econòmiques i tècniques que van fer possible l'aparició d'una nova manera de mirar la realitat al segle XVII".Juan Carlos González García, Diario de Jerez
"Snyder aconsegueix ser alhora erudita i amena, rigorosa i absorbent". Jorge Carrión, The New York Times
