Un dels llocs emblemàtics de la ciutat d'Amsterdam és la
Plaça Spui. D'entrada és un espai guanyat al mar, com molts altres llocs de la capital d'Holanda, però a més, aquesta plaça és el cor del barri universitari, actualment un lloc ideal per passejar amb tranquil·litat , per aturar-se a prendre una cervesa, per comprar i menjar, per gaudir d'un espai de tranquilitat...
Abans de ser l'actual Plaça Spui aquesta zona marcava el límit d'Amsterdam amb el mar i a partir de 1882 la zona va ser emplenada poc a poc per convertir-se en la plaça que és avui en dia. S'hi s'alça la famosa estàtua de
Het Lieverdje, que es va convertir en el símbol de la joventut d'Amsterdam i es troba molt a prop de la
Universitat d'Amsterdam, el que la converteix en centre de reunió de molts joves que hi circulen per arribar al seu campus universitari o que tenen aquí el seu punt de trobada a la sortida de classes. De fet, la Plaça Spui va ser el centre neurològic del
moviment "Provo" en els anys seixanta, on els joves d'aquesta època van guanyar moltes de les llibertats de les que gaudeixen les generacions actuals.
El
moviment Provo fou un moviment contracultural anarquista, nascut a l'any 1965 i actiu fins a mitjans de l'any 1968, que es va dedicar a atacar per diversos flancs les estructures socials de l'Estat, combinant l'humor absurd i el cinisme amb la intenció de despertar el sentit crític del públic i provocar el canvi social. Tot i la seva breu existència, l’activisme conceptual i les propostes polítiques de Provo, fenomen equidistant entre un moviment artístic i un partit polític, van aconseguir capturar l’esperit de tota una generació d’holandesos, i van compartir època amb els inicis del moviment hippy.
Les seves iniciatives ben aviat van estar conegudes i seguides per milers de persones i la seva filosofia i activisme va creuar fronteres. Així, en moltes ocasions aquest col·lectiu es reunia en forma de "happenings", que solien celebrar-se al camp i en els quals s'organitzaven concerts , narcosales , xerrades filosòfiques i jocs malabars .
Un dia per l'altre alguns carrers d'Amsterdam s'omplien de plamfets amb el que es va anomenar "
Plans Blancs", les estratègies de denúncia d'aquest moviment i les accions a desenvolupar. El primer d'ells, el Pla Blanc de Bicicletes, buscava denunciar la contaminació generada pels vehicles privats i la pèssima qualitat del servei de transport públic d'Amsterdam. Per tal de provocar a la societat, els "provos" van envair els carrers de la ciutat amb milers de bicicletes pintades de color blanc. Circulant en direcció contrària, detenint-se en mig de la calçada o, simplement, llançant les bicis a la via, els provos van aconseguir col·lapsar completament el trànsit d'Amsterdam.
Conseqüències penals ? Cap, sortir al carrer amb una bicicleta blanca no era un acte constitutiu de delicte. Però l'èxit del seu pla va ser incontestable: Holanda sencera va quedar impressionada i les imatges van donar la volta a mig món. I avui en dia, gràcies a aquest pla del moviment Provo podem conèixer Amsterdam com la capital de les bicicletes, ja que a partir de les seves accions va obligar a canviar la consciència i els programes polítics del municipi sobre el transport públic i el respecte ecològic a la ciutat.
Altres plans blancs molt reeixits van ser el Pla Blanc de Xemeneies, dirigit a pintar de blanc les fàbriques i cases que emetessin més fum del tolerable; el Pla Blanc per a Dones (assistència mèdica i farmacèutica gratuïta per a dones), el Pla blanc per a l'allotjament, que impulsava l'ocupació d'edificis i apartaments buits per resoldre el greu problema d'habitatge a Amsterdam, o el Pla Blanc dels Rumors, que consistia en difondre rumors creïbles entre tots els mitjans de comunicació i la policia amb la finalitat de crear una sensació de pànic general.
Entre les seves accions que encara avui en dia fan mal a la societat conservadora holandesa va estar la declaració de persona non grata de
Claus von Amsberg (1926 -2002), membre de la petita aristocràcia prussiana que l'any 1966, als quaranta anys, es casà amb la reina Beatriu I dels Països Baixos, llavors princesa hereva al tron. El que fou conegut durant anys com princep Claus havia estat membre actiu de les Joventuts Hitlerianes i del Partit Nazi a més de lluitar a la Segona Guerra Mundial com a membre de la Wehrmacht. Realment, aquesta boda de la futura reina (entre els anys 1980 i 2013) amb un oficial nazi es va considerar per molts ciutadans d'Holanda com "escopir a la cara d'Anna Frank".
El 10 de març va partir la comitiva del casament. En el camí van explotar bombes de fum de color taronja, fins i tot, davant de la carrossa nupcial. La policia nerviosa va actuar perseguint indiscriminadament a grups de joves per tota la ciutat, actuant amb violència. La notícia amb les fotografies de les pallisses va recórrer tot el món. La ciutat estava commocionada per l'actuació brutal de la policia. Un temps després, en la inauguració de la mostra de fotografia que mostrava les fotos de la violència, la policia va tornar a carregar i colpejar amb força. El govern d'Amsterdam i especialment el Burgemeester van Hall, l'alcalde, van haver de renunciar al seu càrrec a causa de la violència policial.
Entre les seves eines de comunicació cal destacar "
Provo"una de les publicacions més representatives i destacades del moviment. El primer número, que va aparèixer el juliol de 1965, contenia el manifest Provo, escrit per
Roel van Duijn, i incloïa receptes obsoletes per a la fabricació de bombes casolanes extretes de pamflets anarquistes del segle XIX. A causa d'aquesta informació, que va ser considerada altament perillosa per la policia, quatre-cents dels cinc-cents exemplars que constituïen el tiratge van ser confiscats i destruïts.
En total es van publicar quinze números –amb una periodicitat inicialment mensual, que després es va anar fent més irregular– i un butlletí extraordinari de Provo, l'últim número del qual va aparèixer l'abril de 1967. Per qui tingui prou interés,
a l'Arxiu del MACBA es conserva la col·lecció completa de la revista, és a dir, els quinze números i el butlletí extra publicats.
Us recomano gaudir una estona asseguts en alguna de les terrasses de la Plaça Spui i recordar aquestes històries dels joves anarquistes que no fa gaire van aconseguir fer realitat alguns dels seus somnis de revolució i han fet l'actual Amsterdam. I properament hi haurà a la
Guia d'Amsterdam una nova entrada dedicada a aquest moviment i especialment sobre Oranjevrijstaa, l'estat lliure d'Oranje, que va existir durant l'any 1970, hereu d'aquest moviment...
Tot està perfectament catalogat, a l'abast de qualsevol amb ganes d'investigar la història de l'activisme obrer espanyol, en un edifici ampli i lluminós.
Va ser fundat en 1935, però els seus orígens es remunten a 1914, quan Nicolaas Posthumus (1880-1960), erudit i col·leccionista empedreït, va crear l'Arxiu d'Història Econòmica dels Països Baixos per preservar els documents relatius a la història de l'economia i les relacions laborals.
