El Rijksmuseum d'Amsterdam reobre el 13 d'abril

El proper dissabte 13 d'abril el Rijksmuseum obrirà novament les portes després d'una dècada tancat al públic tal com ens informa la crònica de Natàlia Farré a El Periódico: 

Dos anys de preparatius, 10 d'obres i 12 mesos per condicionar les sales d'exposicions. 375 milions d'euros. I tres projectes per convèncer els ciclistes d'Amsterdam que podrien continuar fent servir el passatge que travessa el museu de nord a sud com a drecera per arribar al centre de la ciutat. És el que ha costat en temps i diners la rehabilitació integral del Rijksmuseum, el museu més gran d'Holanda i el que té més obres de Rembrandt del món.

El resultat “és un edifici amb totes les comoditats i serveis del segle XXI però que manté l'esperit del segle XIX”, moment en què Pierre Cuypers el va dissenyar, apunta Antonio Ortiz, l'arquitecte sevillà que firma el projecte de rehabilitació juntament amb Antonio Cruz. Una posada al dia que va arrencar el 2000 i que posarà el punt final el 13 d'abril vinent, quan el Rijksmuseum obrirà novament les portes després d'una dècada tancat al públic.

Llavors serà el moment d'admirar la intervenció dels sevillans, que no només han desfet l'intricat laberint de passadissos i sales construït durant anys a base d'ampliacions i pedaços a l'edifici per guanyar espai expositiu, sinó que també han aconseguit que la llum inundi unes sales abans completament fosques.

El nou Rijksmuseum té «satisfets» i «contents» els autors de la restauració. Convenç els responsables del museu i sedueix tots aquells que l'han vist. De millores n'hi ha moltes, però potser la més espectacular és la recuperació dels dos patis de l'immoble i la seva conversió en un gran 'hall' d'entrada de 2.250 metres quadrats.

Menys aparatosa pel que fa a execució però igualment atractiva pel que fa a resultat és la recuperació de l'ornamentació original i els murals que Cuypers va projectar per decorar els interiors del museu. Dissenys que cobreixen les parts més nobles de l'edifici i que tenen la màxima expressió en l'anomenada Galeria d'Honor, la sala dels grans del segle d'or holandès: Vermeer, Hals i Steel llueixen alineats a les parets retent honors a l'estrella del museu que brilla al final del passadí: 'La ronda de nit', de Rembrandt.

Però els canvis a l'edifici no són els únics que s'han produït durant els 13 anys que ha durat el projecte. També hi ha hagut una revolució en el discurs expositiu. El museu deixa d'exposar les obres separades per disciplines per unir art i història en un intent d'explicar la producció artística en el seu context històric. Així, exhibeix un recorregut cronològic en què s'exposen conjuntament pintures, escultures, arts aplicades i objectes amb l'objectiu que el visitant pugui recórrer vuit segles d'història del país, de l'edat mitjana a l'actualitat, a partir de 8.000 peces seleccionades del milió d'obres que formen els fons del Rijksmuseum.

De la museïtzació se n'ha encarregat Jean-Michel Wilmotte, autor també dels interiors del Louvre, que ha optat per pintar amb colors grisos les parets i així realçar la perícia dels artistes exposats. Per als objectes, ha apostat per unes vitrines minimalistes realitzades amb cristall italià ultratransparent. I per a la part dedicada a les col·leccions especials (armes, instruments, porcellana, vestits, joies, maquetes i miniatures) ha optat per una estètica que les converteix en petits joiers.

En total, més metres de museu però menys espai expositiu i menys obres exposades. No en va tots els implicats repeteixen com un mantra l'objectiu de l'ambiciosa restauració: "Fer un museu millor, no un museu més gran".

+ informació:

- Web del Rijksmuseum d'Amsterdam
- Article de Robert Bound a El Viajero de El País: El renacer del Rijksmuseum
- Altres informacions a la Guia d'Amsterdam sobre el Rijksmuseum

Exposició de 68 gravats de Rembrandt al Museu Diocesà de Barcelona

Per aquells que encara no heu tingut l'oportunitat de visitar-la, vull recordar-vos que el proper 13 de gener finalitza l'estada a Barcelona de l'exposició "Rembrandt, virtuós del gravat", formada per 68 obres i que es pot veure al Museu Diocesà de Barcelona.

A més de ser un dels grans artistes del segle XVII als Països Baixos, Rembrandt va ser un important gravador i un dels grans impulsors de la tècnica de l'aiguafort. A tot el món només es conserven 290 gravats de Rembrandt. És impossible saber quants s'han perdut o destruït al llarg de quatre segles. Alguns milers? De gravats autèntics, és a dir, tirats per l'artista al seu taller, en queden els que queden i encara gràcies; això sí, certificats pel gabinet d'arts gràfiques del Museu del Louvre, que fa anys va posar ordre en un mercat infestat d'imitacions i tiratges manipulats.

D'aquests 290 supervivents, 68 els posseeix un sol col·leccionista, el milanès Francesco dal Bosco, que s'ha dedicat com un boig els últims 30 anys a rastrejar el planeta per recopilar-los. Tot un tresor que ara s'ha avingut a exposar al públic de Barcelona, en el marc d'una gira internacional. La mostra, que porta des de setembre al Museu Diocesà, és el sonat tret de sortida d'una temporada d'exposicions que serà força fluixa i ensopida.

Però Rembrandt és Rembrandt, i si a algú el gravat li sembla poca cosa, caldria que sabés que el geni holandès està considerat el gran gravador de la història de l'art. En algunes èpoques inclús ha estat més reconegut com a gravador que com a pintor. I sense ell Goya no hauria estat Goya. “Abans de Rembrandt, el gravat era una artesania. Ell el va dignificar i el va erigir en obra d'art”, explica la comissària, Rosa Perales.
Rembrandt (1606-1669) va fer els primers aiguaforts pels volts del 1630. A l'exposició del Diocesà hi ha una d'aquestes provatures, un retrat fi i subtil de la seva mare. Tan sols un tastet del virtuosisme que faria emergir just després en els seus gravats de temàtica religiosa, molt ben representada a l'exposició i capitanejada per la seva obra més famosa, L'estampa dels cent florins, com se la coneix pel preu, escandalós per l'època, que en va fer pagar l'artista. Temps després la va trossejar (al Diocesà hi ha un dels fragments) perquè estava colgat de deutes.

Rembrandt era un home molt religiós, per bé que els seus estudiosos no es posen d'acord en si combregava amb el catolicisme o amb el protestantisme. Fos el que fos, no hi ha dubte que estava atrapat pel món de les imatges, una irreverència per als luterans. Una prova evident d'aquest flirteig amb la doctrina catòlica és el gravat La mort de la Mare de Déu, una de les delícies de l'exposició perquè exalta la llibertat amb què l'artista va treballar sempre. Una llibertat que el va fer pioner en la inclusió de la vida quotidiana en l'art amb l'ambició de plasmar els batecs de la societat del seu temps, liderada per una burgesia activa i vitalista, però sense obviar les misèries de les classes més desafavorides.

Rembrandt va despuntar en els retrats que va fer a mercaders, navegants, sacerdots... defugint completament els tics tradicionals del gènere i capbussant-se en la psicologia del personatge, com molt bé recull el retrat de Lieven Willemsz van Coppenol (la primera imatge que acompanya aquesta entrada) considerat una de les obres mestres del gravat del segle XVII. (Text de Maria Palau, publicat a El Punt Avui).

Per més informació sobre horaris i preus es pot consultar el Museu Diocesà de Barcelona.

Cita amb Rembrandt

Cita amb Rembrandt és el nom de l'interessant i emotiu article de Dana Kriffer publicat a la revista de viatges Fronteras de Papel i que ens recorda que l'any 2006 fou la celebració del 400 aniversari del seu naixement:

"Passejar pels romàntiques carrers d'Amsterdam, deambular sense rumb fix per les ribes dels seus canals és, des dels meus temps d'estudiant d'Història de l'Art, una assignatura pendent. Vaig descobrir Amsterdam gràcies als grans artistes que han nascut a Holanda, Johannes Vermeer, Frans Hals, Rubens, Vincent Van Gogh, Rembrandt Harmensz van Rijn,... 

Rembrandt i Rubens van ser contemporanis i rivals, Rembrandt i Vang Gogh, tan llunyans en els estils, en l'època que van viure i en la forma d'entendre la vida com propers per la seva genialitat creadora, única en els éssers que són realment especials, capaços de deixar a la humanitat la seva sensibilitat -la seva ànima- a través de les seves obres..." llegir més

Rembrandt ja té pàgina a Facebook

Des de fa un parell de setmanes Rembrandt, el gran mestre de pintors ja té pàgina a Facebook. Però no una pàgina de fans a l'estil tradicional, sinó que el Rijksmuseum, on s'exhibeixen la majoria de les seves obres, li ha creat una pàgina personal amb la seva biografia, els comentaris dels seus amics i els seus principals quadros.

Aquesta original iniciativa està destinada a promocionar aquest museu, actualment en obres de renovació de les seves instal·lacions (atenció per aquest estiu!!!), que espera acabar-les l'any que ve.

Realment, el museu ha editat un video, que ja han visitat més de 25.000 persones on es simula l'aplicació de la xarxa social segons la vida i obres del pintor. Res millor que veure'l: