Eva Besnyö, la gran dama de la fotografia holandesa

La fotògrafa i reportera gràfica Eva Besnyö va néixer a Budapest el 29 d'abril de 1910. El seu pare, Bernat Besnyö, advocat, va ser assassinat a Auschwitz el 1944. Criada en una familia jueva liberal, Eva va créixer sabent alemany i hongarès i ben aviat va mostrar interés per la fotografia, així, el 1930 va decidir mudar-se a Berlín, capital de l'avantguarda, no només per tal de sortir de casa, sinó també per tal de sortir de la dictadura del regent d’Hongria, Nicholas Horthy.

Més endavant es va referir a la seva estada a Berlín com el període més important de la seva vida, on va establir les bases no només de la seva pràctica fotogràfica, sinó també de la seva consciència política. Durant els anys de creixement del nacionalsocialisme es va convertir en activista dels drets humans i les llibertats, formant part d'un cercle d'intel·lectuals social i políticament compromesos com György Kepes, Joris Ivens, John Fernhout o Robert Capa.

A la tardor de 1932 va decidir mudar-se a Amsterdam amb el seu company holandès, el càmera John Fernhout, on ja va tenir un important reconeixement per les seves exposicions. El 1934 es va convertir en membre de l'associació d'artistes per a la defensa dels drets culturals i va participar en l'exposició de l'associació de protesta per la celebració al 1936 dels Jocs Olímpics a Berlín:  els "Jocs Olímpics sota la dictadura".

Després de la capitulació de l'exèrcit dels Països Baixos al maig de 1940, les condicions dels jueus es va deteriorar i a Eva Besnyö se li va prohibir participar en totes les activitats periodístiques. El 1942 va passar a la clandestinitat i va formar part de la resistència.

A l'acabar la guerra, va rebre nombrosos encàrrecs per a la documentació fotogràfica i es va mantenir activa professionalment. El 1945 es va divorciar de Fernhout i un any després es va casar amb el dissenyador gràfic Wim Brusse, amb qui va tenir un fill i una filla. A principis dels anys 70 es va involucrar en les accions del grup feminista "Dölle Mina" i a través de les seves fotografies es va convertir en la cronista dels esdeveniments. Amb el pas dels anys va rebre múltiples reconeixements i va morir el 2003 als 93 anys d'edat.

Malgrat la reputació d'Eva Besnyö com un dels més grans fotògrafs dels Països Baixos, després de la seva mort encara es desconeixen moltes de les seves fotos i tot just en aquests darrers anys s'han descobert algunes obres seves en el arxius de Robert Capa, un dels seus grans amics, el qual va introduïr en el món de la fotografia.

+ informació:
- Eva Besnyö - The Choice Collection
- Eva Besnyö, une femme de son siècle
- Pinterest: Eva Besnyö, la gran dama de la fotografía d'Holanda
- Dölle Mina, les dones que van canviar Holanda i el món

Dölle Mina, les dones que van canviar Holanda i el món

A finals de l'any 1969 va néixer a Holanda un dels grups feministes més importants del segle XX,  un grup format per dones de totes les edats, encara que majoritariament joves, algunes d'elles membres de la Joventut Socialista (SJ - vinculada al partit laborista holandès), que van exigir la transformació de la societat holandesa, i per extensió, de les societats occidentals, mitjançant accions transgresores i espectaculars on reivindicaven la igualtat de drets.

El nom "Dölle Mina" que va fer utilitzat per aquest moviment prové del sobrenom de la destacada escriptora i política, una de les primeres veus feministes del país, Wilhelmina Drucker (1847-1925), que va ser anomenada "Mina de Ferro" pel seu caràcter militant en la lluita pels drets de les dones i contra les lleis injustes i la moral antiquada.

Les primeres accions van tenir lloc a principis de l'any següent, així el 23 de gener de 1970, va tenir lloc l'ocupació del castell de Nyenrode on es troba l'Universitat d'Economia i Empreses de Nyenrode, fins a llavors una elitista universitat únicament accessible pels estudiants masculins. Poc desprès, va tenir lloc una crema de sostenidors als peus de l'estàtua de Wilhelmina Drucker,  i uns dies més tard, es van lligar amb cintes de color rosa diferents urinaris públics d'Amsterdam en protesta per la manca d'urinaris públics per a dones.

En poques setmanes milers de dones i d'homes van començar a formar part d'aquest nou moviment que va fer trontollar els esquemes més rancis i conservadors de la societat holandesa. Tant als Països Baixos com a Bèlgica van començar a crear-se grups "Dölle Mina" que es va centrar en qüestions pràctiques com el dret l'avortament, la creació de guarderies gratuïtes, la lluita per l'igualtat de remuneració pel mateix treball, la llibertat sexual, una nova divisió de rols entre homes i dones, l'anticoncepció o la situació de les mares solteres.

Així, les accions van anar guanyant en força i la presència de les dones en la societat es va fer més visible. Es van convocar vagues a diferents empreses i fabriques sol·licitant el mateix salari entre homes i dones, es van realitzar marxes a peu per tot el país per defensar el dret a l'avortament, es va participar en altres moviments de defensa dels drets humans com les accions davant de l'Ambaixada d'Estats Units hores desprès del cop d'estat a Xile o contra la guerra de Vietnam, es van organitzar accions polítiques de defensa dels drets de les dones en el Parlament i en altres institucions governamentals o es van crear casals i centres específicament per a dones com a espais de llibertat.

La seva força cada dia va ésser més important i es van començar a donar els primers canvis en la societat holandesa... en pocs anys gran part de les seves reivindicacions polítiques va ésser incorporades en la creació d'una societat més justa i igualitaria. I avui en dia, segurament, molts dels drets que semblen assolits en les societats occidentals no existirien sense les Dölle Mina...



+ informació:
Aletta - Institut d'Història de les Dones d'Amsterdam (en anglès)
Dölle Mina (en holandès)