L'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam

Tres mil cartells; dotzenes de cartes de Max Aub i Juan Goytisolo; 170 diaris de la Guerra Civil; l'arxiu central de la CNT-FAI -43 caixes rescatades amb prou feines de les urpes de Franco-; l'arxiu de la llegendària editorial antifranquista Ruedo Ibérico; els papers del líder anarquista Juan Manuel Molina ...

Tot està perfectament catalogat, a l'abast de qualsevol amb ganes d'investigar la història de l'activisme obrer espanyol, en un edifici ampli i lluminós.

Un petit detall: aquest cabal no es troba a Madrid ni a Barcelona, ​​sinó a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam (IIHS), un dels arxius més extensos del món pel que fa al moviment obrer.

Hi ha papers d'Emma Goldman, Marx, Engels i Bakunin. També una col·lecció de documents sobre la rebel·lió estudiantil xinesa, incloses dues bales disparades durant la protesta a la Plaça de Tiananmen el 1989. I guarda un veritable tresor de materials sobre la Guerra Civil espanyola i l'exili republicà, sobretot relacionats amb el moviment llibertari .

A hores d'ara, l'Institut col·labora en la creació i gestió d'un diccionari dels gairebé 800 holandesos que van lluitar a Espanya durant la contesa bèl·lica, inspirat en la base de dades digital de la Brigada Lincoln nord-americana.

Va ser fundat en 1935, però els seus orígens es remunten a 1914, quan Nicolaas Posthumus (1880-1960), erudit i col·leccionista empedreït, va crear l'Arxiu d'Història Econòmica dels Països Baixos per preservar els documents relatius a la història de l'economia i les relacions laborals.

Un generós finançament inicial a través de De Centrale, una asseguradora vinculada al moviment socialdemòcrata, va fer possible adquirir col·leccions claus com les de Max Nettlau, Marx, Engels i Bakunin, als anys trenta. Gairebé tots aquests documents estan digitalitzats i disponibles en línia.

Des de 1989, l'Institut és en un edifici monumental a l'antic port oriental d'Amsterdam. Més de mil investigadors consulten cada any les col·leccions, i altres 300.000 ho fan a través d'Internet. A més dels gairebé 18 quilòmetres d'arxiu, l'Institut és un important centre d'investigació.


Més informació a:

Web: https://socialhistory.org/
Telèfon: +31 20 668 5866

Adreça: Cruquiusweg 31, 1019 AT

Extracte de l'article Un tesoro libertario en el país de los tulipanes de Sebastiaan Faber publicat a La Marea el 19 de febrer de 2016.

L'edifici Silodam

L'estudi MBM (Martorell, Bohigas i Mackay) de Barcelona i els holandesos MVRDV, entre d'altres, van ser convidats a presentar els seus dissenys per a la construcció de l'edifici d'habitatges destinats al lloguer i la venda, el Housing Sitja Amsterdam conegut com Silodam.

MVRD va ser seleccionat per a aquest projecte, plasmant la seva idea que les obres s'han d'adaptar a la condició canviant del món en un colorit trencaclosques les peces tenen dissenys diferents. L'edifici es va començar a construir l'any 1995 i va finalitzar al 2002. Es tracta d'un bloc d'habitatges i oficines d'alta densitat, on es va prendre la flexibilitat com a concepte central.

Silodam és un excel·lent exemple de la idea del tall lliure. L'espai no flueix només en sentit horitzontal sinó que s'estén en forma vertical per mitjà dels pisos que es corben i pleguen com onades de formigó. Aquesta idea constitueix un pas més enllà del que experimentat amb la planta lliure. Aquí la façana no va ser dissenyada com a mur sinó com a expressió del tall. L'edifici està perforat amb tres grans forats que es van fer en el volum. Un d'ells forma un moll, mentre que els altres dos constitueixen espais semi públics per als usuaris del complex.

Silodam és un edifici de 10 pisos, amb 20 metres d'ample i 120 de llarg. Allà es distribueixen 157 departaments per a lloguer i venda, alguns dels quals estan destinats a oficines i espais públics. Gràcies a la gran demanda de diferents tipus d'habitatge en la mateixa edificació, l'estudi va dissenyar una obra amb la major quantitat de tipologies possible.

Segons les seves característiques, els departaments es van agrupar en mini-barris, d'entre 4 i 8 habitatges, que es transformen segons els desitjos del client. La ubicació dels barris arma un trencaclosques que pot llegir-se a la façana: cada part s'expressa amb dissenys i colors diferents. La disposició estratègica dels nuclis de circulació és el que permet la gran flexibilitat d'armat en planta i cort. Les cases no només difereixen en grandària, sinó també per la diversitat en la quantitat i dimensió dels ambients, els seus nivells, elements constructius, espais exteriors i fins tipus de finestres.

Per guanyar espai, el moll travessa l'edifici, surt sobre el riu i acaba novament a l'aigua amb un balcó d'accés públic. A sota de la balconada, una unitat destinada a oficines ofereix increïbles vistes del riu. Per sota de l'edifici, una marina permet que els propietaris amarrin les seves embarcacions.

El mercat de llibres de la plaça Spui

Una preciosa plaça arbrada que duu el nom de Spui situada al centre de la ciutat dels canals és un dels llocs més deliciosos d'Amsterdam. A la mateixa es troba l'entrada al famosos jardins de Begijnhof, així com a el Maagdenhuis, el Lieverdje i el Museu d'Amsterdam.

Allà, en el popular de Boekenmarkt op het Spui, es poden trobar entranyables parades de llibreters on trobar llibres antics, rars, de segona mà, descatalogats, curiositats o sobre qualsevol història o disciplina artística relacionada amb Amsterdam.També és un bon lloc pels amants dels gravats antics, col·leccionistes de fulletons, postals o pòsters i pels aficionats als diaris o revistes que ja tinguin uns quants anys.Es troben llibres bàsicament en holandès i anglès, encara que no és pas estrany obres en alemany, francès o amb altres idiomes.

Tots els divendres, l'ambient és relaxat, agradable, en ocasions fins i tot es respira l'harmonia bibliotecària i les converses amb els llibreters permeten gaudir d'anecdotes i d'una part de la història de la ciutat... molt recomanable...

A més, tots els diumenges, des de fa més de 25 anys, a la mateixa petita plaça de Spui envoltat de les parades de les llibreries, també es fa un petit i agradable mercat artístic (Artplein) on 25 artistes professionals mostren les seves obres i es venen directament als transeünts. Els expositors canvien: tots pertanyen a una fundació organitzadora de la fira, Fundació Internacional d'Artistes d'Amsterdam - Stichting Amsterdam International Artists (SAIA) que uneix al voltant de 60 artistes.

L'espectacle sol acompanyar-se de música en directe, arpa i duo de guitarra o músic visitant. Les obres mostrades són sobretot estampes i petits llenços, però sovint també podeu veure petites escultures, ceràmiques i joies.

Pllek, terrassa, cultura i platja

Per la seva situació septentrional, Amsterdam gaudeix de dies d'estiu extrallargs: el sol es posa a les 22:00 hores a l'inici de l'estiu. Asseure's a absorbir els raigs de sol mentre es gaudeix d'una beguda és un dels passatemps d'estiu més populars de la ciutat... si volem fugir dels llocs més turístics com són Leidseplein, Rembrandtplein i Spui podem anar al barri d'Amsterdam Noord i conèixer Pllek.

Només cal agafar el ferri gratuït amb destinació al «NDSM Werf» situat darrere de l'estació central d'Amsterdam i un cop arribats, només s'ha de caminar una curta distància al llarg de la riba i ja ens trobarem a la seva terrassa a tt. Neveritaweg, 59.

Pllek és un bon restaurant, on el menjar és majoritàriament orgànic i elaborat amb verdures de temporada i productes locals, també és una fantàstica terrassa on prendre una cervesa, o també és un centre social i artístic on es programem una varietat d'esdeveniments culturals, des de concerts de música en directe fins a pel·lícules de culte o classes de ioga. I per suposat és una de les platges més animades de tot Amsterdam...

 En els darrers anys s'ha convertit en un dels llocs més atractius per descobrir la vida social dels joves d'Amsterdam, així com les novetats artístiques i alternatives de la ciutat en un marc estiuenc.

Per més informació podeu consultar la seva web o la de Iamsterdam

 

La casa de les miniatures de Jessie Burton

Avui una molt recomanable obra La casa de las miniatures per conèixer l'Amsterdam de fa uns segles...

L’any 1686, un dia de tardor, Nella Oortman truca a la porta d'una casa imponent del barri més ric d’Amsterdam, la fastuosa capital cultural i econòmica de l’època. La jove, de només divuit anys, comença una nova vida: s’ha casat amb l’il·lustre comerciant Johannes Brandt, un home distant, molt més gran que ella, que la sorprendrà amb un regal de noces inesperat: una casa de nines esplèndida, rèplica de la seva nova llar. Amb el temps, la Nella, decebuda per la buidor de la vida conjugal i la freda rebuda familiar, dedicarà els dies a omplir la casa de nines amb unes miniatures de realisme prodigiós enviades per algú que amaga la seva identitat i que coneix tots els secrets del seu art... i també els de la família Brandt. Uns secrets que la Nella descobrirà de la manera més insospitada i que li revelaran perills ocults i històries passades que posaran en dubte totes les seves creences sobre l’amor i el destí.

L'autora, Jessie Burton, va viatjar el 2009 a Amsterdam i en visitar el museu Rijksmuseum va descobrir la casa de miniatures de l'autèntica Petronella Oortman, i se li va acudir aquesta història. Va trigar 4 anys en escriure aquesta novel·la que és totalment fictícia.

Amb admirable precisió, l'autora recrea l'ambient d'Amsterdam a finals del segle XVII, un món aspre i rigorós on els gremis burgesos s'enfrontaven al fanatisme religiós i la intransigència del poder establert. Una lectura inoblidable.

L'edifici modernista Astoria, l'antiga seu de Greenpeace

L'Astoria és un edifici d'oficines de Jugendstil a Keizersgracht 174-176 a Amsterdam. Construït entre els anys 1904 i 1905 com a seu de la companyia d'assegurances Eerste Hollandsche Levensverzekering Banc. L'edifici, en la intersecció dels canals Keizersgracht i Leliegracht, va servir com a seu internacional de Greenpeace durant 15 anys, sent una icona d'aquest moviment a nivell internacional.

En 2001 va guanyar la categoria de "Rijksmonument" (monument nacional). Amb sis pisos i una alçada màxima de 37 metres, l'edifici Astoria va ser una de les primeres torres d'oficines als Països Baixos.

L'edifici és un disseny de HH Baanders i Gerrit van Arkel, dos arquitectes que van dissenyar molts edificis a Amsterdam amb un estil conegut com Nieuwe Kunst ("Art Nou"). Aquest edifici destaca pel seu sostre de coure xapat amb una petita torre i una decorativa tanca de ferro fos amb les lletres EHLB (Eerste Hollandsche Levensverzekering Bank) en or. El mosaic a la façana que dona al canal Keizersgracht mostra un àngel de la guarda (com a símbol de la companyia d'assegurances) acompanyat de dues figures. En 1968-1969, l'edifici va ser ampliat en el mateix estil, després d'un disseny de l'arquitecte C. Wegener Sleeswijk.

L'Astoria va servir durant 15 anys com la seu internacional de Greenpeace, des de la fundació de Greenpeace Internacional el 1989, per la qual cosa durant molts anys fou conegut com l'edifici de Greenpeace i seu de moltes de les seves campanyes i accions arreu del món, com la creació d'un santuari per a balenes a l'Antàrtida (aprovat per la Comissió Balenera Internacional a l'any 1994), l'aturada d'assajos nuclears de França al Pacific sud (1996) o la prohibició de l'explotació minera a l'Antàrtida (1991). Actualment, l'edifici alberga diverses companyies.

 

 

El mercat de puces de Waterlooplein

El més gran mercat de puces d'Amsterdam està situat al Waterlooplein al centre de la ciutat. Waterlooplein va ser creada el 1882, quan els canals Lep Rozengracht i Houtgracht van ser omplerts per l'aigua i com es facilment deduible la plaça porta el nom de la batalla de Waterloo del 1815.

Aquesta plaça es va convertir en un mercat quan el govern de la ciutat va decidir que els comerciants jueus dels carrers propers de Jodenbreestraat i Sint Antoniesbreestraat van haver de traslladar les seves parades i comerços a aquest nou indret. Així, Waterlooplein es va convertir en un gran mercat diari (excepte els dissabtes, el dia de repòs jueu) en 1893.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'ocupació alemanya va devastar el barri jueu i el nazisme va buidar d'habitants carrers i places enviant-los a allunyats camps de concentració. Així, el mercat de Waterlooplein havia desaparegut al 1941, essent la seva buidor una mostra més de la barbàrie de l'extrema dreta. 

Després de la guerra, el barri jueu no va poder recuperar-se, milers d'habitants havien desparegut i molts milers més havien fugit a l'exili per la qual cosa habitatges i carrers van quedar deserts. Anys després el mercat de Waterlooplein es va convertir en un mercat de puces, similar al que podem trobar avui en dia....

L'actual Waterlooplein és el típic mercat de carrer, on trobareu artesanies, roba, antiguitats, curiositats, barrets, llibres, música, etc. i on també podreu menjar patates fregides i algun entrepà calent. També és el més turístic, de manera que potser els preus no són els més baratos de la ciutat, però val la pena visitar-lo per la varietat de productes i mercaderies que es venen allà. El mercat té actualment uns 300 llocs de venda i està obert tots els dies excepte els diumenges.

Més informació: mapa i transport 

Pathé Tuschinski, la més bella sala de cinema del món

El Pathé Tuschinski és una increible i preciosa sala de cinema a Amsterdam encarregada per Abraham Icek Tuschinski en 1921.

Abraham Icek Tuschinski (1886-1942) va ser un empresari holandès d'ascendència poloca i jueva que es recordat per la seva contribució al cinema dels Països Baixos. Va obrir les seves  primeres quatre sales de cinema el 1911: Thalia, Cinema Royal, Scala i Olympia i el 1928 va obrir el cinema més luxòs a Rotterdam, el Gran Teatre i el teatre Roxy a Amsterdam. Tanmateix, el seu nom ha perdurat gràcies al Teatre Tuschinski, que va obrir les portes a Amsterdam el 28 d'octubre de 1921  amb un cost de 4 milions de florins. El teatre tenia una capacitat per a 1620 persones, el que la va convertir en la més gran sala de cinema de tota Holanda en aquell moment.

Quan la Segona Guerra Mundial va esclatar, Tuschinski va perdre tots els seus cinemes a Rotterdam en els bombardejos alemanys del 14 de maig del 1940. L'1 de juliol de 1942, va ser traslladat a la Westerbork al nord-est dels Països Baixos i d'allí a Auschwitz, on va morir assassinat en aquest camp de concentració com altres milers de jueus, comunistes, republicans espanyols, gitanos o homosexuals.

El Pathé Tuschinski té un disseny únic que fa que aquest edifici sigui considerat una de les més belles sales de cinema al món. Una barreja de tres estils moderns: Amsterdamse School, Art Déco i Jugendstil  (modernisme) dissenyat per Louis Hijman de Jong que esclaten en una elaborada i opulenta façana exterior i en una rica i espectacular decoració interior. L'edifici conté arreu influències asiàtiques, mentre que el vestíbul estava dissenyat  amb l'objectiu d'oferir als espectadors la sensació d'estar entrant en una il·lusió, en un món imaginari.

L'auditori principal Tuschinski ha servit com una sala de cinema i un espai d'actuació en directe des que va obrir. A més d'una pantalla de cinema, també conté un escenari i un òrgan. Quan va obrir, el teatre contenia característiques electro-tècniques que llavors es van considerar revolucionàries com la seva calefacció i ventilació que es van considerar un sistema únic per mantenir la temperatura uniforme a tot l'edifici.

Durant la Segona Guerra Mundial i l'ocupació alemanya el teatre va canviar el seu nom pel de "Tivoli" per tal de fer desparèixer qualsevol traça de judaisme. Entre 1998 i 2002, el teatre va ser renovat en el seu estil original. També es va ampliar, amb una ala nova amb tres nous auditoris, més moderna que connecta amb l'edifici original a través d'un passadís.

Més imatges a Pinterest

Jazz Cafè Alto

Set dies per setmana a partir de les 21h. hom pot trobar un petit, fosc i eclèctic local dedicat al jazz i el blues en el número 115 de Korte Leisedwarsstraat, que du el nom de Jazz Cafè Alto. Ben a prop de Leidseplein tots els dies de la setmana hi ha actuacions en viu que són seguides per una barreja d'autoctons fidels a l'ambient tavernari i de visitants que es deixen caure emocionats per aquest espai.

Parets de fusta que durant decàdes han absorbit nicotina, ambient clàssic de pub, colors càlids i ataronjats, espelmes, fotografies i cartells dels millors, bona selecció de cerveses i molts dels grans noms del jazz que han pujat a aquest petit escenari d'Amsterdam en els últims anys fan que sigui una proposta ideal per passar els vespres fins ben entrada les tres de la nit entre setmana i fins a les quatre els caps de setmana.

Alguns dels artistes que es poden trobar habitualment són Saskia Laroo, Wouter Kiers Quartet, Conjunto Amsterdam, Arjen Dijkstra Quintet o Roberto Haliffi Trio...

Per més informació o saber la programació dels concerts podeu visitar la seva web: http://www.jazz-cafe-alto.nl/home/ o el seu facebook.

Koningsdag o Koninginnedag ? El dia de la reina o el rei taronja

El Koningsdag ("Dia del rei") és una festivitat nacional dels Països Baixos que es celebra el dia 27 d'abril. Correspon a l'aniversari del rei Guillem Alexandre. Fins al 2013, el dia nacional es deia Koninginnedag ("Dia de la reina") i se celebrava el dia 30 d'abril. La reina Beatriu havia decidit no canviar aquest dia per fer honor a la seva mare, la reina Juliana I, que va regnar als Països Baixos de 1948 a 1980. Les celebracions reals es van festejar per primera vegada el 31 d'agost de 1885 a honor del naixement de la reina Wilhemina, sorgint així la tradició del Dia de la Reina (Konninginnedag).

En aquest dia especial tota la ciutat d'Amsterdam, així com altres llocs del país, es transformen en una gran festa a l'aire lliure. Però és especialment a la capital on es respira l'ambient més festiu amb un mercat per als nens al Vondelpark, celebracions a les houseboats, actuacions en totes les places, mercats de productes de segona mà als carrers, festes a bars i restaurants i tots els canals a vessar d'embarcacions plenes de gent portant elements (roba, barrets, cintes, etc.) de color taronja, que és el color de la Casa d'Orange-Nassau, la casa reial dels Països Baixos.

I per a consultar les activitats que tindran lloc en el Koningsdag del proper any res millor que la seva guia d'activitats.

Martin Kaye i els pòsters del Paradiso

Fa unes setmanes us parlava de Paradiso, el temple pop d'Amsterdam, una preciosa església reconvertida des de fa més de quaranta anys és un lloc de culte cultural i musical de la ciutat holandesa. I avui, volia presentar-vos un dels personatges que van fer d'aquest indret un lloc tant atractiu, parlo del dissenyador i cartellista Martin Kaye (1932-1989)  que fou l'autor de gran part dels pòsters i anuncis d'actuacions d'aquest centre entre els anys 1972 i 1983 fent que ja per sempre els seus dissenys fossin la marca dels anys màgics del Paradiso.

La vinculació entre el club i l'artista fou tant extrema que l'estudi de Kaye es trobava al soterrani de Paradiso. Amb els anys el seu estil fou fàcilment reconeixible i els seus cartells es van convertir en una icona cultural d'Amsterdam, malgrat mai va signar cap de les seves obres. La seva capacitat per adaptar-se gràficament als diferents tipus de música que sonaven al Paradiso així com al seu ambient avanguardista eren extràordinàries. Va dibuixar pòsters de les actuacions d'Iggy Pop, Canned Heat, Herman Brood, Dire Straits i molts altres músics.

Habitualment, la seva obra era amb un tipus de lletra gran, fàcilment visible per permetre a la gent a llegir el text mentre rodaven pels carrers en les seves bicicletes. Ell mateix, acompanyat per la seva dona i el gos, els enganxaven per la ciutat, en una tirada que rarament superava els 125 exemplars.

Un interessant llibre: "Holanda a diez pasos" de Sònia Chaves

Molts de vosaltres ja deveu conèixer la Sònia, autora del meravellós bloc La Zapatilla, on narra els seus viatges però particularment la seva experiència de viure des de fa quatre anys a Holanda i on ens mostra mil i un racons especials del país i d'Amsterdam a més de descobrir-nos com es viu allà.

Fa poques setmanes, pel dia de Sant Jordi, va publicar un útil i interessant llibre amb el títol "Holanda a diez pasos" on recull, en deu senzills passos, tot el que ha après de viure Holanda: anècdotes i experiències, informació oficial i consells, i especialment conèixer els recursos necessaris per a buscar feina, habitatge, metge o fer tràmits burocràtics, demanar ajudes governamentals, etc. en el país de les bicis, les tulipes, els molins i la pluja...

I quines son aquestes passes per començar amb bon peu per Holanda: Pas 1: Preparar la maleta, Pas 2: Trobar pis, Pas 3: Entrar al mercat laboral, Pas 4: Tràmits i burocràcia, Pas 5: Estudiar a Holanda, Pas 6: Metges i sanitat a Holanda, Pas 7: Cost de la vida a Holanda, Pas 8: Moure`s per Holanda, Pas 9: Països Baixos amb nens i Pas 10: Coneixent millor Holanda.

En resum, us  recomano la seva lectura si esteu pensant en marxar cap el nord i viure una nova experiència...

Els 217 coffeeshops d'Amsterdam

La guia fumeta d'Amsterdam és un espai (encara que en ocasions no massa actualitzat) dedicat a donar a conèixer tota la informació possible sobre els coffeeshops que hi ha en aquesta ciutat, sobre la legislació existent o sobre les notícies d'actualitat pels fumadors de cannabis. Així podem trobar indexats alfabéticament o dividits pels barris d'Amsterdam els 217 coffeeshops de la Venècia del nord.

 

Cadascun dels establiments consta d'una fitxa amb informació dels productes que es poden trobar, preus, les característiques del local, una imatge i un mapa d'ubicació, dades de contacte, el tracte del personal o qualsevol altre aspecte a destacar...

I per acabar de donar una bona informació , l'any 2012 es va finalitzar un mapa de coffeeshops (que es pot imprimir) i on podem trobar situats a  la ciutat tots aquests establiments.

+ Informació:
- Oficina d'Informació d'Amsterdam (Iamsterdam): Informació i dossier sobre coffee shops (en anglès i castellà)
- Guia Fumeta: Tots els coffee shops d'Amsterdam
- Notícia diari Público: Los turistas podrán seguir fumando cannabis en Ámsterdam
- Voyagers, un hotel i Coffee shop

Amb WAY AWAY un viatge autèntic a Amsterdam més fàcil que mai

Si esteu pensant en passar un cap de setmana en Amsterdam i voleu un cop de mà per saber que veure, on dormir, com moure's per la ciutat, on menjar, etc... res millor que comprar el Planificador d'AMSTERDAM de WAY AWAY per només 4,95 €. 

I ara, a més tots els seguidors/es de El Bloc dels Viatges teniu un descompte del 20% en la compra de qualsevol Planificador de Ruta indicant el codi ELBLOCDELSVIATGES en l'apartat "Si tens un cupó o bo indica aquí el codi".

Però us preguntareu que és un planificador...?

Ja fa més d'un any que que es va crear el Planificador de Way Away i les seves Rutes Recomanades, unes rutes preparades per experts viatgers, adaptades al  nombre de dies i planificades segons les necessitats i interessos dels viatgers que volen anar pel seu compte però tenen poc temps per organitzar detalladament la seva pròpia ruta.

I com funciona el planificador ? Doncs, ben senzill, en aquestes rutes els viatgers independents podem trobar la informació necessària i pràctica sobre que visitar, quines activitats realitzar, el transport a fer servir, on dinar i on dormir, on reservar a millor preu, les informacions bàsiques i importants (visats, salut, diners...) o un gestor de tarees per recordar tot allò que cal fer... Una interesant manera d'organitzar el teu viatge...

Res millor que si voleu saber una mica més del seu funcionament i característiques feu una visita a la demostració gratuïta d'una Ruta per Madrid de vuit dies, de ben segur que us agradarà.

Amsterdam us espera !!!

Vondelpark Openluchttheater

Anteriorment ja us havia parlat del meravellòs Vondelpark, un espai que sempre visito cada cop que tinc la sort de viatjar a Amsterdam, i avui us volia recomanar un dels seus espais més emblemàtics i acollidors, Vondelpark Openluchttheater, és a dir, el teatre a l'aire lliure del parc Volden.

Des de la seva inauguració el 1865, la música i el teatre estan vinculats al Vondelpark. En els anys cinquanta van arribar les festes Vondelpark, que van tenir lloc inicialment en un altre espai, el Domo, i anys més tard ja es va construïr un gran escenari (la cúpula) on es van organitzar espectacles d'opereta musical i de dansa. En els anys '70 van tenir lloc diferents actuacions de la mà del moviment dels "hippies" que van trobar en aquest parc un lloc on ésser acollits, una mica allunyats del centre de la ciutat i al mateix temps a prop d'ella per tal d'ésser accesible als habitants d'Amsterdam.

La cúpula es va convertir en un especial on van tenir lloc un munt d'actuacions musicals, culturals i artístiques organitzades en l'esperit de l'època que es van anomenar "happenings" i aviat van atraure més públic que les festes oficials del Vondelpark. El resultat d'aquests esdeveniments va ser que el 1974 es va fundar el Vondelpark Openluchttheater i es van impulsar festivals, happenings i trobades on l'innovació, la creativitat i la cultura es donaven de la mà.

Amb els anys, aquest teatre ha esdevingut un dels punts més coneguts del parc i alberga cada estiu durant tres mesos, des de juny fins a finals d'agost i durant tres dies a la setmana (divendres, dissabte i diumenge), un munt d'espectacles: dansa, cabaret, jazz, teatre infantil, stand-up comedy, teatre o la música des de la clàssica fins a la música del món...  i encara l'entrada al recinte és de franc, tanmateix és normal deixar un petit donatiu a la porta teatre.

+ info i el programa d'espectacles: Vondelpark Openluchttheater