Un interessant llibre: "Holanda a diez pasos" de Sònia Chaves

Molts de vosaltres ja deveu conèixer la Sònia, autora del meravellós bloc La Zapatilla, on narra els seus viatges però particularment la seva experiència de viure des de fa quatre anys a Holanda i on ens mostra mil i un racons especials del país i d'Amsterdam a més de descobrir-nos com es viu allà.

Fa poques setmanes, pel dia de Sant Jordi, va publicar un útil i interessant llibre amb el títol "Holanda a diez pasos" on recull, en deu senzills passos, tot el que ha après de viure Holanda: anècdotes i experiències, informació oficial i consells, i especialment conèixer els recursos necessaris per a buscar feina, habitatge, metge o fer tràmits burocràtics, demanar ajudes governamentals, etc. en el país de les bicis, les tulipes, els molins i la pluja...

I quines son aquestes passes per començar amb bon peu per Holanda: Pas 1: Preparar la maleta, Pas 2: Trobar pis, Pas 3: Entrar al mercat laboral, Pas 4: Tràmits i burocràcia, Pas 5: Estudiar a Holanda, Pas 6: Metges i sanitat a Holanda, Pas 7: Cost de la vida a Holanda, Pas 8: Moure`s per Holanda, Pas 9: Països Baixos amb nens i Pas 10: Coneixent millor Holanda.

En resum, us  recomano la seva lectura si esteu pensant en marxar cap el nord i viure una nova experiència...

El stamppot, el plat nacional de Països Baixos

El stamppot és un acompanyament típic dels plats de la cuina holandesa compost en la seva expressió més general de puré de patata amb un conjunt divers de verdures i aromatitzat amb diferents espècies. 

El stamppot és tan habitual durant l'hivern a la cuina holandesa que s'ha denominat com a plat nacional de Països Baixos i el seu significat en holandès és "picar", tot just allò el que fem amb la patata i amb les verdures per preparar aquest acompanyament. Els seus ingredients comuns son, doncs, força senzills: el puré de patata (elaborat amb patates cuites), la mantega i la llet emprades en diferents quantitats segons la textura final que se li vulgui donar al plat i en les darreres fases de la picada s'afegeixen diferents verdures.

D'aquesta forma es tenen els diferents tipus de plats acompanyats per "stamppot", essent els més habituals a la gastronomia holandesa: el "Stamppot Boerenkool", elaborat amb col verda i que s'acompanya amb salsitxa i trossos de cansalada; el "Stamppot Hutspot", el puré de patates s'elabora amb pastanagues i s'acompanya de carn cuita; el "Stamppot zuurkool", barrejat amb xucrut i cebes, s'aromatiza generalment amb clau d'olor i baies de ginebre; el "Stamppot envolten kool" que es barreja amb llombarda i pomes àcides amb petits tocs de vinagre i s'aromatitza amb clavell d'espècia o el "Stamppot Spinazie" on es barreja amb espinacs.

I si us animeu a fer aquests plats aquí teniu una recepta de Stamppot Boerenkool.

Guia d'Amsterdam d'Ecos Travel Books

Com ja coneixeu no hi ha gaire guies de viatge en català per això sempre és important conèixer i promoure les editorials que editen en la nostra llengua i viatgen en català.

Avui us volia presentar la col·lecció Guies 10 (Ebooks) de l'editorial catalana Ecos Travel Books  i que ja ha publicat prop de 30 guies de diferents destinacions d'arreu com Edimburg, Florència, Marràqueix, Lisboa, Paris, Oslo, Istanbul, Donostia, València, Dubrovnik, Tallinn, etc... i Amsterdam. Aquesta col·lecció de guies de viatges digitals en català permet la la visualització en lectors d’ebooks, iPad, smartphones i ordinadors.

L'any 2009 fou aquesta editorial de viatges la primera en editar una guia de viatges digital en castellà. L'editorial amb seu a Sant Esteve de Sesrovires va ésser creada el 2005 per un grup de viatgers, periodistes, fotògrafs i dissenyadors. Actualment, ofereix dues col·leccions de guies en paper: Mundo Insólito (guies de països i regions d'arreu del món) i City Breaks (escapades urbanes), a més de la seva Col·lecció Guies 10 (caps de setmana) en format ebook en català i castellà i la nova col·lecció Viajeros 2.0 (ebook en castellà) on els autors, actius blocaires del món dels viatges, ofereixen les seves experiències en primera persona i, de passada, proporcionen infinitat de dades pràctiques i consells per facilitar-nos el viatge.

Amsterdam, en un cap de setmana, editada l'any 2012, per la qual cosa està ben actualitzada, és un bon recull d'allò més destacat de la capital dels Països Baixos que ens permetrà treure el màxim profit a una escapada de diversos dies. Es detallen els 10 punts d'imprescindible que cal visitar a la ciutat, es recomanen 10 restaurants especialment seleccionats per a aquesta guia, així com 10 botigues d'interès per al visitant i els 10 principals esdeveniments que tenen lloc a la ciutat al llarg de l'any. Tot acompanyat de mapes, fotografies i informació pràctica.

Més Informació:
- Web on comprar la Guia 10 Amsterdam, en un cap de setmana
- Altres informacions i guies d'Amsterdam que podeu consultar
- Col·lecció Guies 10 d'Ecos Travel Books (ebooks en català)
- Facebook Ecos Travel Books  

Dölle Mina, les dones que van canviar Holanda i el món

A finals de l'any 1969 va néixer a Holanda un dels grups feministes més importants del segle XX,  un grup format per dones de totes les edats, encara que majoritariament joves, algunes d'elles membres de la Joventut Socialista (SJ - vinculada al partit laborista holandès), que van exigir la transformació de la societat holandesa, i per extensió, de les societats occidentals, mitjançant accions transgresores i espectaculars on reivindicaven la igualtat de drets.

El nom "Dölle Mina" que va fer utilitzat per aquest moviment prové del sobrenom de la destacada escriptora i política, una de les primeres veus feministes del país, Wilhelmina Drucker (1847-1925), que va ser anomenada "Mina de Ferro" pel seu caràcter militant en la lluita pels drets de les dones i contra les lleis injustes i la moral antiquada.

Les primeres accions van tenir lloc a principis de l'any següent, així el 23 de gener de 1970, va tenir lloc l'ocupació del castell de Nyenrode on es troba l'Universitat d'Economia i Empreses de Nyenrode, fins a llavors una elitista universitat únicament accessible pels estudiants masculins. Poc desprès, va tenir lloc una crema de sostenidors als peus de l'estàtua de Wilhelmina Drucker,  i uns dies més tard, es van lligar amb cintes de color rosa diferents urinaris públics d'Amsterdam en protesta per la manca d'urinaris públics per a dones.

En poques setmanes milers de dones i d'homes van començar a formar part d'aquest nou moviment que va fer trontollar els esquemes més rancis i conservadors de la societat holandesa. Tant als Països Baixos com a Bèlgica van començar a crear-se grups "Dölle Mina" que es va centrar en qüestions pràctiques com el dret l'avortament, la creació de guarderies gratuïtes, la lluita per l'igualtat de remuneració pel mateix treball, la llibertat sexual, una nova divisió de rols entre homes i dones, l'anticoncepció o la situació de les mares solteres.

Així, les accions van anar guanyant en força i la presència de les dones en la societat es va fer més visible. Es van convocar vagues a diferents empreses i fabriques sol·licitant el mateix salari entre homes i dones, es van realitzar marxes a peu per tot el país per defensar el dret a l'avortament, es va participar en altres moviments de defensa dels drets humans com les accions davant de l'Ambaixada d'Estats Units hores desprès del cop d'estat a Xile o contra la guerra de Vietnam, es van organitzar accions polítiques de defensa dels drets de les dones en el Parlament i en altres institucions governamentals o es van crear casals i centres específicament per a dones com a espais de llibertat.

La seva força cada dia va ésser més important i es van començar a donar els primers canvis en la societat holandesa... en pocs anys gran part de les seves reivindicacions polítiques va ésser incorporades en la creació d'una societat més justa i igualitaria. I avui en dia, segurament, molts dels drets que semblen assolits en les societats occidentals no existirien sense les Dölle Mina...



+ informació:
Aletta - Institut d'Història de les Dones d'Amsterdam (en anglès)
Dölle Mina (en holandès)

Holanda als Jocs Olímpics de Londres 2012

Tot just finalitzats els Jocs olímpics 2012 res millor que fer un breu repàs de la participació holandesa i de com s'han viscut al país aquest esdeveniment. Si tenim en compte les medalles obtingudes, en total 20, que han significat la 13a. posició en el podi,  que han estat quatre més que en els Jocs de Beijing 2008 i que han esta més de les previstes,  podem dir que l'esport d'Holanda està d'enhorabona.

El gimnasta Epke Zonderland (barra fixa), l'equip femení d'hoquei sobre herba, la ciclista Marianne Vos (ciclisme de ruta), el velerista Dorian van Rijsselberghe (RS: X) i la nedadora Ranomi Kromowidjojo (50 i 100 metres lliures) van guanyar les sis medalles d'or per a Holanda.
 

Va destacar l'entusiasme que va aixecar entre el públic anglès Epke Zonderland ja que excepte quan han competit els locals, mai en tots els Jocs s'havia vist al públic del pavelló donar-se així a la causa d'un gimnasta. Però Zonderland, un superespecialista en aquest aparell, va aconseguir un estat de gràcia que va contagiar als aficionats i que va embogir a la grada. Amb quatre deixades perfectes, però tres d'elles de complexíssima execució i enllaçades una per una, l'holandès primer va posar en suspens i després va desencadenar l'eufòria entre els assistents, que no podien creure que hagués sortit viu.

I seguint amb l'entusiame del públic, aquest es va viure especialment a tota Holanda quan l'equip fememní d'hockei sobre herba va revalidar l'or olímpic a Londres. Carlien Dirkse i Maartje Paumen van marcar els gols d'Holanda en el segon temps, on les ara bicampeones olímpiques van ser molt superiors a l'equip argentí (anomenat "Las Leonas") que van jugar amb igualtat durant el primer temps però que es van mostrar inferiors en la segona part.

De 21 anys, Ranomi Kromowidjojo es va proclamar campiona olímpica dels 100m lliures dels Jocs de Londres-2012 superant a la bielorussa Aliaksandra Herasimenia, plata, i a la xinesa Tang Yi, bronze. La nedadora va establir de passada un nou rècord olímpic de l'especialitat amb un temps de 53 segons, rebaixant en 12 dècimes de segon l'anterior marca de l'alemanya Britta Steffen. I per arrodonir la seva actuació també va aconseguir l'or als 50m lliures...

 
Per acabar destacar l'actuació que per la meva part he trobat més interessant. La de l'esportista de 26 anys Peter Hellenbrand en la disciplina de tir amb rifle a deu metres. No va aconseguir obtenir cap medalla però va fer una fita històrica ja que va aconseguir una prestació de blanc perfecta amb un puntuació de 10.9. Aquesta és la primera vegada que s'ha aconseguit una xifra així en una final olímpica.