L'edifici modernista Astoria, l'antiga seu de Greenpeace

L'Astoria és un edifici d'oficines de Jugendstil a Keizersgracht 174-176 a Amsterdam. Construït entre els anys 1904 i 1905 com a seu de la companyia d'assegurances Eerste Hollandsche Levensverzekering Banc. L'edifici, en la intersecció dels canals Keizersgracht i Leliegracht, va servir com a seu internacional de Greenpeace durant 15 anys, sent una icona d'aquest moviment a nivell internacional.

En 2001 va guanyar la categoria de "Rijksmonument" (monument nacional). Amb sis pisos i una alçada màxima de 37 metres, l'edifici Astoria va ser una de les primeres torres d'oficines als Països Baixos.

L'edifici és un disseny de HH Baanders i Gerrit van Arkel, dos arquitectes que van dissenyar molts edificis a Amsterdam amb un estil conegut com Nieuwe Kunst ("Art Nou"). Aquest edifici destaca pel seu sostre de coure xapat amb una petita torre i una decorativa tanca de ferro fos amb les lletres EHLB (Eerste Hollandsche Levensverzekering Bank) en or. El mosaic a la façana que dona al canal Keizersgracht mostra un àngel de la guarda (com a símbol de la companyia d'assegurances) acompanyat de dues figures. En 1968-1969, l'edifici va ser ampliat en el mateix estil, després d'un disseny de l'arquitecte C. Wegener Sleeswijk.

L'Astoria va servir durant 15 anys com la seu internacional de Greenpeace, des de la fundació de Greenpeace Internacional el 1989, per la qual cosa durant molts anys fou conegut com l'edifici de Greenpeace i seu de moltes de les seves campanyes i accions arreu del món, com la creació d'un santuari per a balenes a l'Antàrtida (aprovat per la Comissió Balenera Internacional a l'any 1994), l'aturada d'assajos nuclears de França al Pacific sud (1996) o la prohibició de l'explotació minera a l'Antàrtida (1991). Actualment, l'edifici alberga diverses companyies.

 

 

Pathé Tuschinski, la més bella sala de cinema del món

El Pathé Tuschinski és una increible i preciosa sala de cinema a Amsterdam encarregada per Abraham Icek Tuschinski en 1921.

Abraham Icek Tuschinski (1886-1942) va ser un empresari holandès d'ascendència poloca i jueva que es recordat per la seva contribució al cinema dels Països Baixos. Va obrir les seves  primeres quatre sales de cinema el 1911: Thalia, Cinema Royal, Scala i Olympia i el 1928 va obrir el cinema més luxòs a Rotterdam, el Gran Teatre i el teatre Roxy a Amsterdam. Tanmateix, el seu nom ha perdurat gràcies al Teatre Tuschinski, que va obrir les portes a Amsterdam el 28 d'octubre de 1921  amb un cost de 4 milions de florins. El teatre tenia una capacitat per a 1620 persones, el que la va convertir en la més gran sala de cinema de tota Holanda en aquell moment.

Quan la Segona Guerra Mundial va esclatar, Tuschinski va perdre tots els seus cinemes a Rotterdam en els bombardejos alemanys del 14 de maig del 1940. L'1 de juliol de 1942, va ser traslladat a la Westerbork al nord-est dels Països Baixos i d'allí a Auschwitz, on va morir assassinat en aquest camp de concentració com altres milers de jueus, comunistes, republicans espanyols, gitanos o homosexuals.

El Pathé Tuschinski té un disseny únic que fa que aquest edifici sigui considerat una de les més belles sales de cinema al món. Una barreja de tres estils moderns: Amsterdamse School, Art Déco i Jugendstil  (modernisme) dissenyat per Louis Hijman de Jong que esclaten en una elaborada i opulenta façana exterior i en una rica i espectacular decoració interior. L'edifici conté arreu influències asiàtiques, mentre que el vestíbul estava dissenyat  amb l'objectiu d'oferir als espectadors la sensació d'estar entrant en una il·lusió, en un món imaginari.

L'auditori principal Tuschinski ha servit com una sala de cinema i un espai d'actuació en directe des que va obrir. A més d'una pantalla de cinema, també conté un escenari i un òrgan. Quan va obrir, el teatre contenia característiques electro-tècniques que llavors es van considerar revolucionàries com la seva calefacció i ventilació que es van considerar un sistema únic per mantenir la temperatura uniforme a tot l'edifici.

Durant la Segona Guerra Mundial i l'ocupació alemanya el teatre va canviar el seu nom pel de "Tivoli" per tal de fer desparèixer qualsevol traça de judaisme. Entre 1998 i 2002, el teatre va ser renovat en el seu estil original. També es va ampliar, amb una ala nova amb tres nous auditoris, més moderna que connecta amb l'edifici original a través d'un passadís.

Més imatges a Pinterest