De Melkweg, el centre cultural de la Via Làctia

De Melkweg és un dels més famosos centres culturals d'Amsterdam (es troba al carrer Lijnbaansgracht 234a, en el barri de Leidseplein, a prop del Paradiso) on es troben representades cinc disciplines artístiques: música/dansa, teatre, mostres cinematogràfiques, fotografia  i exposicions d'art. Encara que avui en dia potser és més conegut com "club" musical.

És un agradable espai que està format de petites sales de fàcil accés on es pretén donar la sensació de connexió entre totes les disciplines artístiques representades. L'edifici té dues plantes, a la planta baixa es pot trobar "The Max" un espai diàfan multidisciplinar amb capacitat per  unes mil persones, l"Oude Zaal" utilitzat principalment per concerts amb capacitat per mil-cinc centes persones, una galeria de fotografia i un cafè-restaurant. A la primera planta es pot trobar un cinema amb una capacitat per cent persones, el "Theaterzaal" un teatre amb cent-quaranta seients i el "Tearoom" un espai de trobada i on realitzar presentacions.

El Club Melkweg celebra l'any 2013 els seus 43 anys i en els seus inicis fou gestionat per una organització no lucrativa fundada al 1970 per un grup de teatre holandès que va descobrir aquesta antiga fàbrica de llet, d'on prové el seu nom ("Via Làctia"), completament abandonada al centre de Amsterdam.

 

Després de una petita inversió es va fer l'adequació de l'espai, i varen començar els assajos i les actuacions durant el període estiuenc, transformant la fàbrica en un punt de trobada per milers de ciutadans i un dels referents culturals europeus vinculats als hippies i a la llibertat, oferint espais per l'experimentació de noves expressions artístiques en música, teatre, cinema i dansa. Posteriorment, per les seves sales han desfilat el millor de l'escena musical de l'època: U2, Prince, Beastie Boys, Coldplay, etc...

Ara, i després de més reformes i inversions, De Melkweg rep més de 400.000 visitants a l'any d'arreu del país i del món i les seves actuacions musicals l'han convertit en un dels "clubs-discoteques" més importants i coneguts, com podem intuït en aquest vídeo de "Gem Sessions" un segell discogràfic a càrrec d'artistes i professionals de la indústria musical.

+ info a:
- Web del Melkweg amb el programa d'activitats i altres dades pràctiques
- Informació i història a Amsterdam.info
- Guia d'Amsterdam: Paradiso, l'esglesia que més m'agrada d'Amsterdam...

 

Mostra un mapa més gran

El Paradiso als anys 70

Fa uns dies parlàvem del Paradiso i com molts de vosaltres m'heu demanat més informació sobre la seva història res millor que una petita delícia sobre el passat del "temple del pop", un vídeo amb imatges del final del '60 i principis dels '70, espero que us agradi...

+ informació:
- Guia d'Amsterdam: Paradiso, l'esglesia que més m'agrada d'Amsterdam...
- Web amb la història del Paradiso (en anglès)
- Agenda de concerts i activitats del Paradiso
- Article sobre els "40 anys del Paradiso" a la revista Ons Amsterdam (en neerdanlès i amb fotos del club en diferents èpoques)

Un interessant llibre: "Holanda a diez pasos" de Sònia Chaves

Molts de vosaltres ja deveu conèixer la Sònia, autora del meravellós bloc La Zapatilla, on narra els seus viatges però particularment la seva experiència de viure des de fa quatre anys a Holanda i on ens mostra mil i un racons especials del país i d'Amsterdam a més de descobrir-nos com es viu allà.

Fa poques setmanes, pel dia de Sant Jordi, va publicar un útil i interessant llibre amb el títol "Holanda a diez pasos" on recull, en deu senzills passos, tot el que ha après de viure Holanda: anècdotes i experiències, informació oficial i consells, i especialment conèixer els recursos necessaris per a buscar feina, habitatge, metge o fer tràmits burocràtics, demanar ajudes governamentals, etc. en el país de les bicis, les tulipes, els molins i la pluja...

I quines son aquestes passes per començar amb bon peu per Holanda: Pas 1: Preparar la maleta, Pas 2: Trobar pis, Pas 3: Entrar al mercat laboral, Pas 4: Tràmits i burocràcia, Pas 5: Estudiar a Holanda, Pas 6: Metges i sanitat a Holanda, Pas 7: Cost de la vida a Holanda, Pas 8: Moure`s per Holanda, Pas 9: Països Baixos amb nens i Pas 10: Coneixent millor Holanda.

En resum, us  recomano la seva lectura si esteu pensant en marxar cap el nord i viure una nova experiència...

Paradiso, l'esglesia que més m'agrada d'Amsterdam...

 

I amb aquest títol no vull dir que no hi hagi esglésies i centres religiosos ben bonics i amb grans obres d'art entre els seus murs a la ciutat d'Amsterdam, ben al contrari, senzillament vull presentar-vos Paradiso una església que l'any 1968 es va transformar en club, sala de concerts i centre cultural  i que així es manté fins al dia d'avui amb una interessant agenda d'activitats i amb unes llargues cues a les seves portes les nits dels caps de setmana... El 30 de març del 1968 l'edifici de l'església en els números 6 i 8 de Weteringschans, prop de la plaça Leidseplein, s'obria als seus veïns i a la ciutat com un nou espai dedicat a la cultura, la música i l'art.

L'edifici de l'any 1879 va ser dissenyat pels arquitectes Gerlof Salm (1831-1897) i el seu fill Abraham Salm (1857-1915) en estil neoromànic i fins a l'any 1965 va estar en funcionament com a centre religiós de la congregació Vrije Gemeente (Església Lliure).

L'estiu de 1967 va ser el "Summer of Love" i Amsterdam va ser la capital flower-power d'Europa. Aquest any, el Vondelpak d'Amsterdam, a prop del centre de la ciutat, va ser el lloc de trobada per als hippies de tot el món. A més d'aquesta ubicació de lliure accés, però, els hippies també volien un club d'Amsterdam que poguessin considerar com un espai propi on realitzar activitats a cobert... Després del fracàs d'interminables consultes amb l'Ajuntament de la ciutat en l'obertura d'un centre juvenil, un grup de hippies van decidir prendre l'assumpte en les seves pròpies mans i van fer ús de l'església abandonada de Weteringschans per celebrar concerts, festivals o conferències fins que la policia els va fer fora.

Tanmateix, aquest espai ja es va referenciar com a lloc cultural per molts joves de la ciutat i d'arreu per la qual cosa pocs mesos després del seu desallotjament, l'Ajuntament d'Amsterdam, que es veia pressionat per fer alguna cosa, acorda amb alguns d'aquests grups i d'altres persones vinculades amb la creació cultural com un jove artista Willem de Ridder la creació i desenvolupament del "Centre d'oci còsmic Paradiso", un espai de llibertat que ben aviat va acollir mostres de cinema, teatre, pintura, poesia, dansa i artistes de la categoria de Pink Floyd convertint-se en el temple de la música pop del país.

En els primers anys el Paradiso s'especialitza en "happpenings" emmarcats en aquest ambient especial que transmet l'església i on es barregen des d'espectacles transgressors de dansa a actuacions de moderns màgs, des de desconcertants concerts entre boires d'encens i maria a compromeses mostres de teatre. El pas dels anys va afegint i modificant el públic i l'oferta però sense perdre el seu esperit inicial.

A finals dels '70 el Paradiso acull els grans noms de l'escena britànica com els Sex Pistols, The Police o Blondie. I des de llavors el seu escenari ha rebut actuacions llegendàries d'artistes com els Rolling Stones, Prince, U2, Nirvana, The Cure, UB40, Guns N' Roses, David Bowie, The Velvet Underground, Patti Smith, Lady Gaga o Metallica. Actualment la seva oferta és molt àmplia i s'han incorporat tota mena d'estils musicals: reggae, ska, jazz, llatina, clàssica, funk, electrònica, etc. i per exemple aquesta primavera va actuar Rodriguez, the sugar man...

En els anys setanta, les vidrieres originals de la construcció de l'església va ser substituïdes per miralls a l'interior i panells de fusta a l'exterior, però durant la renovació que va tenir lloc l'any 1993 es va decidir tornar a col·locar noves vidrieres de colors que donen un ambient molt especial a totes les actuacions.

+ informació:
- Web amb la història del Paradiso (en anglès)
- Agenda de concerts i activitats del Paradiso
- Article sobre els "40 anys del Paradiso" a la revista Ons Amsterdam (en neerdanlès i amb fotos del club en diferents èpoques)

Mostra un mapa més gran

Els 217 coffeeshops d'Amsterdam

La guia fumeta d'Amsterdam és un espai (encara que en ocasions no massa actualitzat) dedicat a donar a conèixer tota la informació possible sobre els coffeeshops que hi ha en aquesta ciutat, sobre la legislació existent o sobre les notícies d'actualitat pels fumadors de cannabis. Així podem trobar indexats alfabéticament o dividits pels barris d'Amsterdam els 217 coffeeshops de la Venècia del nord.

 

Cadascun dels establiments consta d'una fitxa amb informació dels productes que es poden trobar, preus, les característiques del local, una imatge i un mapa d'ubicació, dades de contacte, el tracte del personal o qualsevol altre aspecte a destacar...

I per acabar de donar una bona informació , l'any 2012 es va finalitzar un mapa de coffeeshops (que es pot imprimir) i on podem trobar situats a  la ciutat tots aquests establiments.

+ Informació:
- Oficina d'Informació d'Amsterdam (Iamsterdam): Informació i dossier sobre coffee shops (en anglès i castellà)
- Guia Fumeta: Tots els coffee shops d'Amsterdam
- Notícia diari Público: Los turistas podrán seguir fumando cannabis en Ámsterdam
- Voyagers, un hotel i Coffee shop

Les vivències d'Anna Frank, el seu diari...

"No vull haver viscut per a res, com la majoria de les persones. Vull ser d'utilitat i alegria per els que viuen al meu entorn, encara sense conèixer-me. Vull seguir vivint, encara després de morta! I per això li agraïsc tant a Déu que m'haja donat des que vaig nàixer l'oportunitat d'instruir-me i d'escriure, és a dir, d'expressar tot el que porto dins de mi"

"Després d'aquell moment, els meus desitjos de tornar a veure la nit van superar la meva por als lladres, a la casa a les fosques i plena de rates i als robatoris. Vaig baixar completament sola a mirar a fora per la finestra del despatx del pare i la de la cuina. A molta gent li agrada la natura, molts dormen alguna vegada a la intempèrie, molts dels que estan en presons i hospitals no veuen el dia en què puguin tornar a fruir lliurement de la natura, però són pocs els que, com nosaltres, estan tan separats i aïllats de la cosa que desitgen, i que és igual per a rics que per a pobres.

No és cap fantasia quan dic que veure el cel, els núvols, la lluna i les estrelles em dóna paciència i em tranquil·litza. És molt millor que la valeriana o el brom: la natura m'empetiteix i em prepara per rebre qualsevol cop amb valentia.

En algun lloc hi ha escrit que només pugui veure la natura de tant en tant i a tall d'excepció, a través d'unes finestres plenes de pols i cortines brutes al davant, i fer-ho així no resulta gens agradable. La natura és l'únic que realment no admet succedanis". 

"A Peter li explico coses amb gran facilitat, que a d'altres no els conto. Així, per exemple, li he dit que més tard m'agradaria molt escriure, i fins i tot ser escriptora, o almenys no deixar d'escriure encara que exerceixi una professió o desenvolupi alguna altra tasca"

"El castanyer està en flor de dalt a baix. A més, està ple de fulles i es veu molt més bonic que l'any passat."

"Espero poder confiar-t'ho tot com encara no he pogut fer amb ningú, i espero que siguis per a mi un gran suport".

Al complir tretze anys, el 12 juny de 1942, Anna va rebre un regal: un petit quadern que ella havia ensenyat al seu pare en una botiga de la ciutat uns dies abans. Un quadern recobert amb una tela de quadres vermells i grisos, amb una petita tanca al davant. Anna ja havia decidit que l'utilitzaria com a diari personal. Va començar a escriure d'immediat.

Anna Frank desitjava tenir un amic o una amiga de l'ànima, però no en tenia cap. Per això escrivia el seu diari com si estigués escrivint a una amiga, que anomenava "Estimada Kitty": "Per donar més relleu encara en la meva fantasia a la idea de l'amiga tan desitjada, no voldria apuntar en aquest diari els fets i prou, com fa tothom, sinó que faré que el mateix diari sigui aquesta amiga, i aquesta amiga es dirà Kitty."

Durant poc més de dos anys, Anna escriurà, en un llenguatge senzill i planer, totes les seves vivències, les seves impressions, les angoixes i els sofriments de les persones que viuen al seu voltant, la seva visió de la guerra...

En el diari, es veu com Anna Frank, a poc a poc, va canviant, es fa gran, nota que el seu cos es va transformant, igual que la manera de pensar i les relacions amb aquells que l’envolten. El Diari és considerat un testimoni únic sobre la barbàrie nazi, accentuat pel fet que l’autora era una nena d’entre tretze i quinze anys quan el va escriure. (Part d'aquest text és un extracte de la "Lectura del Diari d'Anna Frank" de l'IES Gaudí de Reus).

- informació:
+ Guia web sobre Anna Frank i l'ascensió del feixisme a Europa, que ofereix una àmplia cronologia, des de l'ascens de Hitler al poder fins al final de la Segona Guerra Mundial i una exhaustiva història sobre la vida d'Anna Frank, refugiada amb la seva família en una casa d'un dels canals d'Amsterdam, fins que són delatats, descoberts i traslladats a un camp d'extermini on la noia mor pocs dies abans que les forces aliades alliberessin els supervivents de l'horror nazi.
+ El diari d'Anna Frank a la Guia d'Amsterdam
+ informació sobre la vida d'Anna Frank 
+ Visitar la Casa-Museu d'Anna Frank a Amsterdam.
+ Venda d'entrades per internet per visitar la Casa-Museu d'Anna Frank

Amb WAY AWAY un viatge autèntic a Amsterdam més fàcil que mai

Si esteu pensant en passar un cap de setmana en Amsterdam i voleu un cop de mà per saber que veure, on dormir, com moure's per la ciutat, on menjar, etc... res millor que comprar el Planificador d'AMSTERDAM de WAY AWAY per només 4,95 €. 

I ara, a més tots els seguidors/es de El Bloc dels Viatges teniu un descompte del 20% en la compra de qualsevol Planificador de Ruta indicant el codi ELBLOCDELSVIATGES en l'apartat "Si tens un cupó o bo indica aquí el codi".

Però us preguntareu que és un planificador...?

Ja fa més d'un any que que es va crear el Planificador de Way Away i les seves Rutes Recomanades, unes rutes preparades per experts viatgers, adaptades al  nombre de dies i planificades segons les necessitats i interessos dels viatgers que volen anar pel seu compte però tenen poc temps per organitzar detalladament la seva pròpia ruta.

I com funciona el planificador ? Doncs, ben senzill, en aquestes rutes els viatgers independents podem trobar la informació necessària i pràctica sobre que visitar, quines activitats realitzar, el transport a fer servir, on dinar i on dormir, on reservar a millor preu, les informacions bàsiques i importants (visats, salut, diners...) o un gestor de tarees per recordar tot allò que cal fer... Una interesant manera d'organitzar el teu viatge...

Res millor que si voleu saber una mica més del seu funcionament i característiques feu una visita a la demostració gratuïta d'una Ruta per Madrid de vuit dies, de ben segur que us agradarà.

Amsterdam us espera !!!

Vondelpark Openluchttheater

Anteriorment ja us havia parlat del meravellòs Vondelpark, un espai que sempre visito cada cop que tinc la sort de viatjar a Amsterdam, i avui us volia recomanar un dels seus espais més emblemàtics i acollidors, Vondelpark Openluchttheater, és a dir, el teatre a l'aire lliure del parc Volden.

Des de la seva inauguració el 1865, la música i el teatre estan vinculats al Vondelpark. En els anys cinquanta van arribar les festes Vondelpark, que van tenir lloc inicialment en un altre espai, el Domo, i anys més tard ja es va construïr un gran escenari (la cúpula) on es van organitzar espectacles d'opereta musical i de dansa. En els anys '70 van tenir lloc diferents actuacions de la mà del moviment dels "hippies" que van trobar en aquest parc un lloc on ésser acollits, una mica allunyats del centre de la ciutat i al mateix temps a prop d'ella per tal d'ésser accesible als habitants d'Amsterdam.

La cúpula es va convertir en un especial on van tenir lloc un munt d'actuacions musicals, culturals i artístiques organitzades en l'esperit de l'època que es van anomenar "happenings" i aviat van atraure més públic que les festes oficials del Vondelpark. El resultat d'aquests esdeveniments va ser que el 1974 es va fundar el Vondelpark Openluchttheater i es van impulsar festivals, happenings i trobades on l'innovació, la creativitat i la cultura es donaven de la mà.

Amb els anys, aquest teatre ha esdevingut un dels punts més coneguts del parc i alberga cada estiu durant tres mesos, des de juny fins a finals d'agost i durant tres dies a la setmana (divendres, dissabte i diumenge), un munt d'espectacles: dansa, cabaret, jazz, teatre infantil, stand-up comedy, teatre o la música des de la clàssica fins a la música del món...  i encara l'entrada al recinte és de franc, tanmateix és normal deixar un petit donatiu a la porta teatre.

+ info i el programa d'espectacles: Vondelpark Openluchttheater

El Rijksmuseum d'Amsterdam reobre el 13 d'abril

El proper dissabte 13 d'abril el Rijksmuseum obrirà novament les portes després d'una dècada tancat al públic tal com ens informa la crònica de Natàlia Farré a El Periódico: 

Dos anys de preparatius, 10 d'obres i 12 mesos per condicionar les sales d'exposicions. 375 milions d'euros. I tres projectes per convèncer els ciclistes d'Amsterdam que podrien continuar fent servir el passatge que travessa el museu de nord a sud com a drecera per arribar al centre de la ciutat. És el que ha costat en temps i diners la rehabilitació integral del Rijksmuseum, el museu més gran d'Holanda i el que té més obres de Rembrandt del món.

El resultat “és un edifici amb totes les comoditats i serveis del segle XXI però que manté l'esperit del segle XIX”, moment en què Pierre Cuypers el va dissenyar, apunta Antonio Ortiz, l'arquitecte sevillà que firma el projecte de rehabilitació juntament amb Antonio Cruz. Una posada al dia que va arrencar el 2000 i que posarà el punt final el 13 d'abril vinent, quan el Rijksmuseum obrirà novament les portes després d'una dècada tancat al públic.

Llavors serà el moment d'admirar la intervenció dels sevillans, que no només han desfet l'intricat laberint de passadissos i sales construït durant anys a base d'ampliacions i pedaços a l'edifici per guanyar espai expositiu, sinó que també han aconseguit que la llum inundi unes sales abans completament fosques.

El nou Rijksmuseum té «satisfets» i «contents» els autors de la restauració. Convenç els responsables del museu i sedueix tots aquells que l'han vist. De millores n'hi ha moltes, però potser la més espectacular és la recuperació dels dos patis de l'immoble i la seva conversió en un gran 'hall' d'entrada de 2.250 metres quadrats.

Menys aparatosa pel que fa a execució però igualment atractiva pel que fa a resultat és la recuperació de l'ornamentació original i els murals que Cuypers va projectar per decorar els interiors del museu. Dissenys que cobreixen les parts més nobles de l'edifici i que tenen la màxima expressió en l'anomenada Galeria d'Honor, la sala dels grans del segle d'or holandès: Vermeer, Hals i Steel llueixen alineats a les parets retent honors a l'estrella del museu que brilla al final del passadí: 'La ronda de nit', de Rembrandt.

Però els canvis a l'edifici no són els únics que s'han produït durant els 13 anys que ha durat el projecte. També hi ha hagut una revolució en el discurs expositiu. El museu deixa d'exposar les obres separades per disciplines per unir art i història en un intent d'explicar la producció artística en el seu context històric. Així, exhibeix un recorregut cronològic en què s'exposen conjuntament pintures, escultures, arts aplicades i objectes amb l'objectiu que el visitant pugui recórrer vuit segles d'història del país, de l'edat mitjana a l'actualitat, a partir de 8.000 peces seleccionades del milió d'obres que formen els fons del Rijksmuseum.

De la museïtzació se n'ha encarregat Jean-Michel Wilmotte, autor també dels interiors del Louvre, que ha optat per pintar amb colors grisos les parets i així realçar la perícia dels artistes exposats. Per als objectes, ha apostat per unes vitrines minimalistes realitzades amb cristall italià ultratransparent. I per a la part dedicada a les col·leccions especials (armes, instruments, porcellana, vestits, joies, maquetes i miniatures) ha optat per una estètica que les converteix en petits joiers.

En total, més metres de museu però menys espai expositiu i menys obres exposades. No en va tots els implicats repeteixen com un mantra l'objectiu de l'ambiciosa restauració: "Fer un museu millor, no un museu més gran".

+ informació:

- Web del Rijksmuseum d'Amsterdam
- Article de Robert Bound a El Viajero de El País: El renacer del Rijksmuseum
- Altres informacions a la Guia d'Amsterdam sobre el Rijksmuseum

Eva Besnyö, la gran dama de la fotografia holandesa

La fotògrafa i reportera gràfica Eva Besnyö va néixer a Budapest el 29 d'abril de 1910. El seu pare, Bernat Besnyö, advocat, va ser assassinat a Auschwitz el 1944. Criada en una familia jueva liberal, Eva va créixer sabent alemany i hongarès i ben aviat va mostrar interés per la fotografia, així, el 1930 va decidir mudar-se a Berlín, capital de l'avantguarda, no només per tal de sortir de casa, sinó també per tal de sortir de la dictadura del regent d’Hongria, Nicholas Horthy.

Més endavant es va referir a la seva estada a Berlín com el període més important de la seva vida, on va establir les bases no només de la seva pràctica fotogràfica, sinó també de la seva consciència política. Durant els anys de creixement del nacionalsocialisme es va convertir en activista dels drets humans i les llibertats, formant part d'un cercle d'intel·lectuals social i políticament compromesos com György Kepes, Joris Ivens, John Fernhout o Robert Capa.

A la tardor de 1932 va decidir mudar-se a Amsterdam amb el seu company holandès, el càmera John Fernhout, on ja va tenir un important reconeixement per les seves exposicions. El 1934 es va convertir en membre de l'associació d'artistes per a la defensa dels drets culturals i va participar en l'exposició de l'associació de protesta per la celebració al 1936 dels Jocs Olímpics a Berlín:  els "Jocs Olímpics sota la dictadura".

Després de la capitulació de l'exèrcit dels Països Baixos al maig de 1940, les condicions dels jueus es va deteriorar i a Eva Besnyö se li va prohibir participar en totes les activitats periodístiques. El 1942 va passar a la clandestinitat i va formar part de la resistència.

A l'acabar la guerra, va rebre nombrosos encàrrecs per a la documentació fotogràfica i es va mantenir activa professionalment. El 1945 es va divorciar de Fernhout i un any després es va casar amb el dissenyador gràfic Wim Brusse, amb qui va tenir un fill i una filla. A principis dels anys 70 es va involucrar en les accions del grup feminista "Dölle Mina" i a través de les seves fotografies es va convertir en la cronista dels esdeveniments. Amb el pas dels anys va rebre múltiples reconeixements i va morir el 2003 als 93 anys d'edat.

Malgrat la reputació d'Eva Besnyö com un dels més grans fotògrafs dels Països Baixos, després de la seva mort encara es desconeixen moltes de les seves fotos i tot just en aquests darrers anys s'han descobert algunes obres seves en el arxius de Robert Capa, un dels seus grans amics, el qual va introduïr en el món de la fotografia.

+ informació:
- Eva Besnyö - The Choice Collection
- Eva Besnyö, une femme de son siècle
- Pinterest: Eva Besnyö, la gran dama de la fotografía d'Holanda
- Dölle Mina, les dones que van canviar Holanda i el món

El stamppot, el plat nacional de Països Baixos

El stamppot és un acompanyament típic dels plats de la cuina holandesa compost en la seva expressió més general de puré de patata amb un conjunt divers de verdures i aromatitzat amb diferents espècies. 

El stamppot és tan habitual durant l'hivern a la cuina holandesa que s'ha denominat com a plat nacional de Països Baixos i el seu significat en holandès és "picar", tot just allò el que fem amb la patata i amb les verdures per preparar aquest acompanyament. Els seus ingredients comuns son, doncs, força senzills: el puré de patata (elaborat amb patates cuites), la mantega i la llet emprades en diferents quantitats segons la textura final que se li vulgui donar al plat i en les darreres fases de la picada s'afegeixen diferents verdures.

D'aquesta forma es tenen els diferents tipus de plats acompanyats per "stamppot", essent els més habituals a la gastronomia holandesa: el "Stamppot Boerenkool", elaborat amb col verda i que s'acompanya amb salsitxa i trossos de cansalada; el "Stamppot Hutspot", el puré de patates s'elabora amb pastanagues i s'acompanya de carn cuita; el "Stamppot zuurkool", barrejat amb xucrut i cebes, s'aromatiza generalment amb clau d'olor i baies de ginebre; el "Stamppot envolten kool" que es barreja amb llombarda i pomes àcides amb petits tocs de vinagre i s'aromatitza amb clavell d'espècia o el "Stamppot Spinazie" on es barreja amb espinacs.

I si us animeu a fer aquests plats aquí teniu una recepta de Stamppot Boerenkool.

Guia d'Amsterdam d'Ecos Travel Books

Com ja coneixeu no hi ha gaire guies de viatge en català per això sempre és important conèixer i promoure les editorials que editen en la nostra llengua i viatgen en català.

Avui us volia presentar la col·lecció Guies 10 (Ebooks) de l'editorial catalana Ecos Travel Books  i que ja ha publicat prop de 30 guies de diferents destinacions d'arreu com Edimburg, Florència, Marràqueix, Lisboa, Paris, Oslo, Istanbul, Donostia, València, Dubrovnik, Tallinn, etc... i Amsterdam. Aquesta col·lecció de guies de viatges digitals en català permet la la visualització en lectors d’ebooks, iPad, smartphones i ordinadors.

L'any 2009 fou aquesta editorial de viatges la primera en editar una guia de viatges digital en castellà. L'editorial amb seu a Sant Esteve de Sesrovires va ésser creada el 2005 per un grup de viatgers, periodistes, fotògrafs i dissenyadors. Actualment, ofereix dues col·leccions de guies en paper: Mundo Insólito (guies de països i regions d'arreu del món) i City Breaks (escapades urbanes), a més de la seva Col·lecció Guies 10 (caps de setmana) en format ebook en català i castellà i la nova col·lecció Viajeros 2.0 (ebook en castellà) on els autors, actius blocaires del món dels viatges, ofereixen les seves experiències en primera persona i, de passada, proporcionen infinitat de dades pràctiques i consells per facilitar-nos el viatge.

Amsterdam, en un cap de setmana, editada l'any 2012, per la qual cosa està ben actualitzada, és un bon recull d'allò més destacat de la capital dels Països Baixos que ens permetrà treure el màxim profit a una escapada de diversos dies. Es detallen els 10 punts d'imprescindible que cal visitar a la ciutat, es recomanen 10 restaurants especialment seleccionats per a aquesta guia, així com 10 botigues d'interès per al visitant i els 10 principals esdeveniments que tenen lloc a la ciutat al llarg de l'any. Tot acompanyat de mapes, fotografies i informació pràctica.

Més Informació:
- Web on comprar la Guia 10 Amsterdam, en un cap de setmana
- Altres informacions i guies d'Amsterdam que podeu consultar
- Col·lecció Guies 10 d'Ecos Travel Books (ebooks en català)
- Facebook Ecos Travel Books  

Voyagers, un hotel i Coffee shop

Una de les opcions que es pot trobar a Amsterdam (fins el moment) és allotjar-se en un hotel que ja disposi del seu propi Coffee Shop. No existeixen gaires d'aquestes característiques però entre ells podem destacar l'Hotel Voyagers (Gelderskade, 2) per la seva bona ubicació, el seu relatiu bon preu (estem parlant d'Amsterdam on l'allotjament acostuma a ésser força elevat en qualsevol època de l'any) i la qualitat dels productes que es poden tastar...

Tanmateix cal tenir cal tenir que aquest és un hotel (hostal) molt i molt modest, auster i senzill, com podeu veure per les fotos, i que la seva singularitat és la facilitat per poder gaudir del del seu propi cofee shop. Es troba situat al centre de la ciutat just al costat de l'estació central i a pocs passos de la concorreguda Nieuwezijdskolk i és ben fàcil de distingir ja que és un edifici de cantonada arrodonida en forma d'angle on dos carrers estrets es troben.

  

 

 

Les autoritats holandeses preveien l'entrada en vigor entre els anys 2012 i 2013 d'una llei en tot el país que limita l'accés als coffee shops als residents en els municipis i als estrangers. Aquesta llei obliga als coffee shops a convertir-se en clubs privats amb un màxim de 2.000 socis, que hauran de demostrar que són residents legals a Holanda.

Així, des d'inicis del 2013 estava prevista arreu l'aplicació d'aquesta legislació restrictiva que ja s'ha aplicat durant l'any 2012 en algunes províncies del sud del país (Limburg, North Brabant i Zeeland), tanmateix, al mes d'octubre del 2012 l'alcalde d'Amsterdam, Eberhard van der Laan, va anunciar l'acord del govern de la ciutat format per laboristes i liberals de permetre que els turistes estrangers que visiten la seva ciutat puguin seguir entrant als 220 coffee shops existents i consumir marihuana. emparant-se en la potestat dels ajuntaments en la seva aplicació. Per tant, en el cas d'Amsterdam, on ha rebut moltes crítiques aquesta legislació, no s'han produït canvis en la situació que ja existia envers la situació dels coffee shops.

Mostra un mapa més gran

+ info:
- Fitxa de la Guia Fumeta sobre l'Hotel Voyagers
- Oficina d'Informació d'Amsterdam (Iamsterdam): Informació i dossier sobre coffee shops (en anglès i castellà)
- Guia Fumeta: Tots els coffee shops d'Amsterdam
- Notícia diari Público: Los turistas podrán seguir fumando cannabis en Ámsterdam