Pllek, terrassa, cultura i platja

Per la seva situació septentrional, Amsterdam gaudeix de dies d'estiu extrallargs: el sol es posa a les 22:00 hores a l'inici de l'estiu. Asseure's a absorbir els raigs de sol mentre es gaudeix d'una beguda és un dels passatemps d'estiu més populars de la ciutat... si volem fugir dels llocs més turístics com són Leidseplein, Rembrandtplein i Spui podem anar al barri d'Amsterdam Noord i conèixer Pllek.

Només cal agafar el ferri gratuït amb destinació al «NDSM Werf» situat darrere de l'estació central d'Amsterdam i un cop arribats, només s'ha de caminar una curta distància al llarg de la riba i ja ens trobarem a la seva terrassa a tt. Neveritaweg, 59.

Pllek és un bon restaurant, on el menjar és majoritàriament orgànic i elaborat amb verdures de temporada i productes locals, també és una fantàstica terrassa on prendre una cervesa, o també és un centre social i artístic on es programem una varietat d'esdeveniments culturals, des de concerts de música en directe fins a pel·lícules de culte o classes de ioga. I per suposat és una de les platges més animades de tot Amsterdam...

 En els darrers anys s'ha convertit en un dels llocs més atractius per descobrir la vida social dels joves d'Amsterdam, així com les novetats artístiques i alternatives de la ciutat en un marc estiuenc.

Per més informació podeu consultar la seva web o la de Iamsterdam

 

El mercat de puces de Waterlooplein

El més gran mercat de puces d'Amsterdam està situat al Waterlooplein al centre de la ciutat. Waterlooplein va ser creada el 1882, quan els canals Lep Rozengracht i Houtgracht van ser omplerts per l'aigua i com es facilment deduible la plaça porta el nom de la batalla de Waterloo del 1815.

Aquesta plaça es va convertir en un mercat quan el govern de la ciutat va decidir que els comerciants jueus dels carrers propers de Jodenbreestraat i Sint Antoniesbreestraat van haver de traslladar les seves parades i comerços a aquest nou indret. Així, Waterlooplein es va convertir en un gran mercat diari (excepte els dissabtes, el dia de repòs jueu) en 1893.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'ocupació alemanya va devastar el barri jueu i el nazisme va buidar d'habitants carrers i places enviant-los a allunyats camps de concentració. Així, el mercat de Waterlooplein havia desaparegut al 1941, essent la seva buidor una mostra més de la barbàrie de l'extrema dreta. 

Després de la guerra, el barri jueu no va poder recuperar-se, milers d'habitants havien desparegut i molts milers més havien fugit a l'exili per la qual cosa habitatges i carrers van quedar deserts. Anys després el mercat de Waterlooplein es va convertir en un mercat de puces, similar al que podem trobar avui en dia....

L'actual Waterlooplein és el típic mercat de carrer, on trobareu artesanies, roba, antiguitats, curiositats, barrets, llibres, música, etc. i on també podreu menjar patates fregides i algun entrepà calent. També és el més turístic, de manera que potser els preus no són els més baratos de la ciutat, però val la pena visitar-lo per la varietat de productes i mercaderies que es venen allà. El mercat té actualment uns 300 llocs de venda i està obert tots els dies excepte els diumenges.

Més informació: mapa i transport 

El stamppot, el plat nacional de Països Baixos

El stamppot és un acompanyament típic dels plats de la cuina holandesa compost en la seva expressió més general de puré de patata amb un conjunt divers de verdures i aromatitzat amb diferents espècies. 

El stamppot és tan habitual durant l'hivern a la cuina holandesa que s'ha denominat com a plat nacional de Països Baixos i el seu significat en holandès és "picar", tot just allò el que fem amb la patata i amb les verdures per preparar aquest acompanyament. Els seus ingredients comuns son, doncs, força senzills: el puré de patata (elaborat amb patates cuites), la mantega i la llet emprades en diferents quantitats segons la textura final que se li vulgui donar al plat i en les darreres fases de la picada s'afegeixen diferents verdures.

D'aquesta forma es tenen els diferents tipus de plats acompanyats per "stamppot", essent els més habituals a la gastronomia holandesa: el "Stamppot Boerenkool", elaborat amb col verda i que s'acompanya amb salsitxa i trossos de cansalada; el "Stamppot Hutspot", el puré de patates s'elabora amb pastanagues i s'acompanya de carn cuita; el "Stamppot zuurkool", barrejat amb xucrut i cebes, s'aromatiza generalment amb clau d'olor i baies de ginebre; el "Stamppot envolten kool" que es barreja amb llombarda i pomes àcides amb petits tocs de vinagre i s'aromatitza amb clavell d'espècia o el "Stamppot Spinazie" on es barreja amb espinacs.

I si us animeu a fer aquests plats aquí teniu una recepta de Stamppot Boerenkool.

Gastronomia holandesa a Karakia

Del país dels Rodamóns és el nom del programa de Karakia dedicat a la gastronomia d'Holanda:

Els holandesos, procedents d'un país obert i de vocació tolerant, han vingut a Catalunya atrets no només pel clima, sinó també per una qualitat de vida molt lligada al tarannà mediterrani.

Si us interessa la cuina holandesa val la pena visitar la web de l'Ambaixada dels Països Baixos a Madrid on es pot trobar una bona secció sobre la seva gastronomia i un munt de receptes i plats, com l'Erwtensoep, el Blote kindertjes in het gras, el Zuurkool, el Blinde vinken o el Griesmeelpudding met bessesap.