El mercat de puces de Waterlooplein

El més gran mercat de puces d'Amsterdam està situat al Waterlooplein al centre de la ciutat. Waterlooplein va ser creada el 1882, quan els canals Lep Rozengracht i Houtgracht van ser omplerts per l'aigua i com es facilment deduible la plaça porta el nom de la batalla de Waterloo del 1815.

Aquesta plaça es va convertir en un mercat quan el govern de la ciutat va decidir que els comerciants jueus dels carrers propers de Jodenbreestraat i Sint Antoniesbreestraat van haver de traslladar les seves parades i comerços a aquest nou indret. Així, Waterlooplein es va convertir en un gran mercat diari (excepte els dissabtes, el dia de repòs jueu) en 1893.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'ocupació alemanya va devastar el barri jueu i el nazisme va buidar d'habitants carrers i places enviant-los a allunyats camps de concentració. Així, el mercat de Waterlooplein havia desaparegut al 1941, essent la seva buidor una mostra més de la barbàrie de l'extrema dreta. 

Després de la guerra, el barri jueu no va poder recuperar-se, milers d'habitants havien desparegut i molts milers més havien fugit a l'exili per la qual cosa habitatges i carrers van quedar deserts. Anys després el mercat de Waterlooplein es va convertir en un mercat de puces, similar al que podem trobar avui en dia....

L'actual Waterlooplein és el típic mercat de carrer, on trobareu artesanies, roba, antiguitats, curiositats, barrets, llibres, música, etc. i on també podreu menjar patates fregides i algun entrepà calent. També és el més turístic, de manera que potser els preus no són els més baratos de la ciutat, però val la pena visitar-lo per la varietat de productes i mercaderies que es venen allà. El mercat té actualment uns 300 llocs de venda i està obert tots els dies excepte els diumenges.

Més informació: mapa i transport 

Pathé Tuschinski, la més bella sala de cinema del món

El Pathé Tuschinski és una increible i preciosa sala de cinema a Amsterdam encarregada per Abraham Icek Tuschinski en 1921.

Abraham Icek Tuschinski (1886-1942) va ser un empresari holandès d'ascendència poloca i jueva que es recordat per la seva contribució al cinema dels Països Baixos. Va obrir les seves  primeres quatre sales de cinema el 1911: Thalia, Cinema Royal, Scala i Olympia i el 1928 va obrir el cinema més luxòs a Rotterdam, el Gran Teatre i el teatre Roxy a Amsterdam. Tanmateix, el seu nom ha perdurat gràcies al Teatre Tuschinski, que va obrir les portes a Amsterdam el 28 d'octubre de 1921  amb un cost de 4 milions de florins. El teatre tenia una capacitat per a 1620 persones, el que la va convertir en la més gran sala de cinema de tota Holanda en aquell moment.

Quan la Segona Guerra Mundial va esclatar, Tuschinski va perdre tots els seus cinemes a Rotterdam en els bombardejos alemanys del 14 de maig del 1940. L'1 de juliol de 1942, va ser traslladat a la Westerbork al nord-est dels Països Baixos i d'allí a Auschwitz, on va morir assassinat en aquest camp de concentració com altres milers de jueus, comunistes, republicans espanyols, gitanos o homosexuals.

El Pathé Tuschinski té un disseny únic que fa que aquest edifici sigui considerat una de les més belles sales de cinema al món. Una barreja de tres estils moderns: Amsterdamse School, Art Déco i Jugendstil  (modernisme) dissenyat per Louis Hijman de Jong que esclaten en una elaborada i opulenta façana exterior i en una rica i espectacular decoració interior. L'edifici conté arreu influències asiàtiques, mentre que el vestíbul estava dissenyat  amb l'objectiu d'oferir als espectadors la sensació d'estar entrant en una il·lusió, en un món imaginari.

L'auditori principal Tuschinski ha servit com una sala de cinema i un espai d'actuació en directe des que va obrir. A més d'una pantalla de cinema, també conté un escenari i un òrgan. Quan va obrir, el teatre contenia característiques electro-tècniques que llavors es van considerar revolucionàries com la seva calefacció i ventilació que es van considerar un sistema únic per mantenir la temperatura uniforme a tot l'edifici.

Durant la Segona Guerra Mundial i l'ocupació alemanya el teatre va canviar el seu nom pel de "Tivoli" per tal de fer desparèixer qualsevol traça de judaisme. Entre 1998 i 2002, el teatre va ser renovat en el seu estil original. També es va ampliar, amb una ala nova amb tres nous auditoris, més moderna que connecta amb l'edifici original a través d'un passadís.

Més imatges a Pinterest

Jazz Cafè Alto

Set dies per setmana a partir de les 21h. hom pot trobar un petit, fosc i eclèctic local dedicat al jazz i el blues en el número 115 de Korte Leisedwarsstraat, que du el nom de Jazz Cafè Alto. Ben a prop de Leidseplein tots els dies de la setmana hi ha actuacions en viu que són seguides per una barreja d'autoctons fidels a l'ambient tavernari i de visitants que es deixen caure emocionats per aquest espai.

Parets de fusta que durant decàdes han absorbit nicotina, ambient clàssic de pub, colors càlids i ataronjats, espelmes, fotografies i cartells dels millors, bona selecció de cerveses i molts dels grans noms del jazz que han pujat a aquest petit escenari d'Amsterdam en els últims anys fan que sigui una proposta ideal per passar els vespres fins ben entrada les tres de la nit entre setmana i fins a les quatre els caps de setmana.

Alguns dels artistes que es poden trobar habitualment són Saskia Laroo, Wouter Kiers Quartet, Conjunto Amsterdam, Arjen Dijkstra Quintet o Roberto Haliffi Trio...

Per més informació o saber la programació dels concerts podeu visitar la seva web: http://www.jazz-cafe-alto.nl/home/ o el seu facebook.