Pathé Tuschinski, la més bella sala de cinema del món

El Pathé Tuschinski és una increible i preciosa sala de cinema a Amsterdam encarregada per Abraham Icek Tuschinski en 1921.

Abraham Icek Tuschinski (1886-1942) va ser un empresari holandès d'ascendència poloca i jueva que es recordat per la seva contribució al cinema dels Països Baixos. Va obrir les seves  primeres quatre sales de cinema el 1911: Thalia, Cinema Royal, Scala i Olympia i el 1928 va obrir el cinema més luxòs a Rotterdam, el Gran Teatre i el teatre Roxy a Amsterdam. Tanmateix, el seu nom ha perdurat gràcies al Teatre Tuschinski, que va obrir les portes a Amsterdam el 28 d'octubre de 1921  amb un cost de 4 milions de florins. El teatre tenia una capacitat per a 1620 persones, el que la va convertir en la més gran sala de cinema de tota Holanda en aquell moment.

Quan la Segona Guerra Mundial va esclatar, Tuschinski va perdre tots els seus cinemes a Rotterdam en els bombardejos alemanys del 14 de maig del 1940. L'1 de juliol de 1942, va ser traslladat a la Westerbork al nord-est dels Països Baixos i d'allí a Auschwitz, on va morir assassinat en aquest camp de concentració com altres milers de jueus, comunistes, republicans espanyols, gitanos o homosexuals.

El Pathé Tuschinski té un disseny únic que fa que aquest edifici sigui considerat una de les més belles sales de cinema al món. Una barreja de tres estils moderns: Amsterdamse School, Art Déco i Jugendstil  (modernisme) dissenyat per Louis Hijman de Jong que esclaten en una elaborada i opulenta façana exterior i en una rica i espectacular decoració interior. L'edifici conté arreu influències asiàtiques, mentre que el vestíbul estava dissenyat  amb l'objectiu d'oferir als espectadors la sensació d'estar entrant en una il·lusió, en un món imaginari.

L'auditori principal Tuschinski ha servit com una sala de cinema i un espai d'actuació en directe des que va obrir. A més d'una pantalla de cinema, també conté un escenari i un òrgan. Quan va obrir, el teatre contenia característiques electro-tècniques que llavors es van considerar revolucionàries com la seva calefacció i ventilació que es van considerar un sistema únic per mantenir la temperatura uniforme a tot l'edifici.

Durant la Segona Guerra Mundial i l'ocupació alemanya el teatre va canviar el seu nom pel de "Tivoli" per tal de fer desparèixer qualsevol traça de judaisme. Entre 1998 i 2002, el teatre va ser renovat en el seu estil original. També es va ampliar, amb una ala nova amb tres nous auditoris, més moderna que connecta amb l'edifici original a través d'un passadís.

Més imatges a Pinterest