L'edifici de l'any 1879 va ser dissenyat pels arquitectes Gerlof Salm (1831-1897) i el seu fill Abraham Salm (1857-1915) en estil neoromànic i fins a l'any 1965 va estar en funcionament com a centre religiós de la congregació Vrije Gemeente (Església Lliure).
L'estiu de 1967 va ser el "Summer of Love" i Amsterdam va ser la capital flower-power d'Europa. Aquest any, el Vondelpak d'Amsterdam, a prop del centre de la ciutat, va ser el lloc de trobada per als hippies de tot el món. A més d'aquesta ubicació de lliure accés, però, els hippies també volien un club d'Amsterdam que poguessin considerar com un espai propi on realitzar activitats a cobert... Després del fracàs d'interminables consultes amb l'Ajuntament de la ciutat en l'obertura d'un centre juvenil, un grup de hippies van decidir prendre l'assumpte en les seves pròpies mans i van fer ús de l'església abandonada de Weteringschans per celebrar concerts, festivals o conferències fins que la policia els va fer fora.
Tanmateix, aquest espai ja es va referenciar com a lloc cultural per molts joves de la ciutat i d'arreu per la qual cosa pocs mesos després del seu desallotjament, l'Ajuntament d'Amsterdam, que es veia pressionat per fer alguna cosa, acorda amb alguns d'aquests grups i d'altres persones vinculades amb la creació cultural com un jove artista Willem de Ridder la creació i desenvolupament del "Centre d'oci còsmic Paradiso", un espai de llibertat que ben aviat va acollir mostres de cinema, teatre, pintura, poesia, dansa i artistes de la categoria de Pink Floyd convertint-se en el temple de la música pop del país.
En els primers anys el Paradiso s'especialitza en "happpenings" emmarcats en aquest ambient especial que transmet l'església i on es barregen des d'espectacles transgressors de dansa a actuacions de moderns màgs, des de desconcertants concerts entre boires d'encens i maria a compromeses mostres de teatre. El pas dels anys va afegint i modificant el públic i l'oferta però sense perdre el seu esperit inicial.

En els anys setanta, les vidrieres originals de la construcció de l'església va ser substituïdes per miralls a l'interior i panells de fusta a l'exterior, però durant la renovació que va tenir lloc l'any 1993 es va decidir tornar a col·locar noves vidrieres de colors que donen un ambient molt especial a totes les actuacions.
+ informació:
- Web amb la història del Paradiso (en anglès)
- Agenda de concerts i activitats del Paradiso
- Article sobre els "40 anys del Paradiso" a la revista Ons Amsterdam (en neerdanlès i amb fotos del club en diferents èpoques)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada