"Després d'aquell moment, els meus desitjos de tornar a veure la nit van superar la meva por als lladres, a la casa a les fosques i plena de rates i als robatoris. Vaig baixar completament sola a mirar a fora per la finestra del despatx del pare i la de la cuina. A molta gent li agrada la natura, molts dormen alguna vegada a la intempèrie, molts dels que estan en presons i hospitals no veuen el dia en què puguin tornar a fruir lliurement de la natura, però són pocs els que, com nosaltres, estan tan separats i aïllats de la cosa que desitgen, i que és igual per a rics que per a pobres.
No és cap fantasia quan dic que veure el cel, els núvols, la lluna i les estrelles em dóna paciència i em tranquil·litza. És molt millor que la valeriana o el brom: la natura m'empetiteix i em prepara per rebre qualsevol cop amb valentia.
En algun lloc hi ha escrit que només pugui veure la natura de tant en tant i a tall d'excepció, a través d'unes finestres plenes de pols i cortines brutes al davant, i fer-ho així no resulta gens agradable. La natura és l'únic que realment no admet succedanis".
"A Peter li explico coses amb gran facilitat, que a d'altres no els conto. Així, per exemple, li he dit que més tard m'agradaria molt escriure, i fins i tot ser escriptora, o almenys no deixar d'escriure encara que exerceixi una professió o desenvolupi alguna altra tasca"
"El castanyer està en flor de dalt a baix. A més, està ple de fulles i es veu molt més bonic que l'any passat."
"Espero poder confiar-t'ho tot com encara no he pogut fer amb ningú, i espero que siguis per a mi un gran suport".
Al complir tretze anys, el 12 juny de 1942, Anna va rebre un regal: un petit quadern que ella havia ensenyat al seu pare en una botiga de la ciutat uns dies abans. Un quadern recobert amb una tela de quadres vermells i grisos, amb una petita tanca al davant. Anna ja havia decidit que l'utilitzaria com a diari personal. Va començar a escriure d'immediat.
Anna Frank desitjava tenir un amic o una amiga de l'ànima, però no en tenia cap. Per això escrivia el seu diari com si estigués escrivint a una amiga, que anomenava "Estimada Kitty": "Per donar més relleu encara en la meva fantasia a la idea de l'amiga tan desitjada, no voldria apuntar en aquest diari els fets i prou, com fa tothom, sinó que faré que el mateix diari sigui aquesta amiga, i aquesta amiga es dirà Kitty."
Durant poc més de dos anys, Anna escriurà, en un llenguatge senzill i planer, totes les seves vivències, les seves impressions, les angoixes i els sofriments de les persones que viuen al seu voltant, la seva visió de la guerra...
En el diari, es veu com Anna Frank, a poc a poc, va canviant, es fa gran, nota que el seu cos es va transformant, igual que la manera de pensar i les relacions amb aquells que l’envolten. El Diari és considerat un testimoni únic sobre la barbàrie nazi, accentuat pel fet que l’autora era una nena d’entre tretze i quinze anys quan el va escriure. (Part d'aquest text és un extracte de la "Lectura del Diari d'Anna Frank" de l'IES Gaudí de Reus).
- informació:
+ Guia web sobre Anna Frank i l'ascensió del feixisme a Europa, que ofereix una àmplia cronologia, des de l'ascens de Hitler al poder fins al final de la Segona Guerra Mundial i una exhaustiva història sobre la vida d'Anna Frank, refugiada amb la seva família en una casa d'un dels canals d'Amsterdam, fins que són delatats, descoberts i traslladats a un camp d'extermini on la noia mor pocs dies abans que les forces aliades alliberessin els supervivents de l'horror nazi.
+ El diari d'Anna Frank a la Guia d'Amsterdam
+ informació sobre la vida d'Anna Frank
+ Visitar la Casa-Museu d'Anna Frank a Amsterdam.
+ Venda d'entrades per internet per visitar la Casa-Museu d'Anna Frank
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada