dijous, 20 de desembre del 2012

Het Grachtenhuis, el museu dels canals d'Amsterdam


L'any 2010 la Unesco va declarar l'àrea d'anells concèntrics que formen els característics canals del segle XVII a l'interior del Singelgracht de la ciutat holandesa com a Patrimoni de la Humanitat (enllaç). Fou a partir d'aquesta declaració que finalment es va concretar un projecte que la ciutat ja tenia en marxa la creació d'un espai dedicat a la història d'aquest urbanisme tant espectacular.

Així va néixer la Het Grachtenhuis, la casa (museu) dels canals d'Amsterdam (al canal Herengracht, 386), que es troba en una antiga casa que des de 1663 fou la llar de rics banquers i comerciants i que actualment, des de l'any 2011, es va reconvertir en museu on es pot trobar una interessant explicació de la història dels canals gràcies a l'ús d'animacions en 3D, projeccions i exposicions interactives. Un espai ideal per trobar resposta a qualsevol pregunta referent a com era l'Amsterdam abans de la creació dels canals, a com es va dissenyar i urbanitzar la ciutat o a les tècniques de construcció dels mateixos.  



+ informació:
Web de la Het Grachtenhuis (horaris, preus, contacte, etc.)
Mapa amb l'ubicació de la Het Grachtenhuis
La targeta "I amsterdam City Card" inclou aquest museu en els seus descomptes.



dijous, 13 de desembre del 2012

Rijksmuseum 2013




Després de gairebé 10 anys de renovació, de restauració i fins i tot d'alteració, el Rijksmuseum completament renovat obrirà les seves portes el 13 d'abril del 2013 !!! Una nova visió de la història dels Països Baixos, des de l'Edat Mitjana fins al present. Una nova mostra de la seva espectacular col·lecció. Un edifici renovat. Nous equipaments i espais públics. Un jardí. I un nou Pavelló dedicat a Àsia... Ja podeu guardar en el calendari aquesta data...

dijous, 6 de desembre del 2012

Exposició de 68 gravats de Rembrandt al Museu Diocesà de Barcelona


Per aquells que encara no heu tingut l'oportunitat de visitar-la, vull recordar-vos que el proper 13 de gener finalitza l'estada a Barcelona de l'exposició "Rembrandt, virtuós del gravat", formada per 68 obres i que es pot veure al Museu Diocesà de Barcelona.

A més de ser un dels grans artistes del segle XVII als Països Baixos, Rembrandt va ser un important gravador i un dels grans impulsors de la tècnica de l'aiguafort. A tot el món només es conserven 290 gravats de Rembrandt. És impossible saber quants s'han perdut o destruït al llarg de quatre segles. Alguns milers? De gravats autèntics, és a dir, tirats per l'artista al seu taller, en queden els que queden i encara gràcies; això sí, certificats pel gabinet d'arts gràfiques del Museu del Louvre, que fa anys va posar ordre en un mercat infestat d'imitacions i tiratges manipulats.

D'aquests 290 supervivents, 68 els posseeix un sol col·leccionista, el milanès Francesco dal Bosco, que s'ha dedicat com un boig els últims 30 anys a rastrejar el planeta per recopilar-los. Tot un tresor que ara s'ha avingut a exposar al públic de Barcelona, en el marc d'una gira internacional. La mostra, que porta des de setembre al Museu Diocesà, és el sonat tret de sortida d'una temporada d'exposicions que serà força fluixa i ensopida.

Però Rembrandt és Rembrandt, i si a algú el gravat li sembla poca cosa, caldria que sabés que el geni holandès està considerat el gran gravador de la història de l'art. En algunes èpoques inclús ha estat més reconegut com a gravador que com a pintor. I sense ell Goya no hauria estat Goya. “Abans de Rembrandt, el gravat era una artesania. Ell el va dignificar i el va erigir en obra d'art”, explica la comissària, Rosa Perales.
Rembrandt (1606-1669) va fer els primers aiguaforts pels volts del 1630. A l'exposició del Diocesà hi ha una d'aquestes provatures, un retrat fi i subtil de la seva mare. Tan sols un tastet del virtuosisme que faria emergir just després en els seus gravats de temàtica religiosa, molt ben representada a l'exposició i capitanejada per la seva obra més famosa, L'estampa dels cent florins, com se la coneix pel preu, escandalós per l'època, que en va fer pagar l'artista. Temps després la va trossejar (al Diocesà hi ha un dels fragments) perquè estava colgat de deutes.

Rembrandt era un home molt religiós, per bé que els seus estudiosos no es posen d'acord en si combregava amb el catolicisme o amb el protestantisme. Fos el que fos, no hi ha dubte que estava atrapat pel món de les imatges, una irreverència per als luterans. Una prova evident d'aquest flirteig amb la doctrina catòlica és el gravat La mort de la Mare de Déu, una de les delícies de l'exposició perquè exalta la llibertat amb què l'artista va treballar sempre. Una llibertat que el va fer pioner en la inclusió de la vida quotidiana en l'art amb l'ambició de plasmar els batecs de la societat del seu temps, liderada per una burgesia activa i vitalista, però sense obviar les misèries de les classes més desafavorides.

Rembrandt va despuntar en els retrats que va fer a mercaders, navegants, sacerdots... defugint completament els tics tradicionals del gènere i capbussant-se en la psicologia del personatge, com molt bé recull el retrat de Lieven Willemsz van Coppenol (la primera imatge que acompanya aquesta entrada) considerat una de les obres mestres del gravat del segle XVII. (Text de Maria Palau, publicat a El Punt Avui).

Per més informació sobre horaris i preus es pot consultar el Museu Diocesà de Barcelona.



dijous, 29 de novembre del 2012

Houseboat, les cases flotants d'Amsterdam


Un dels elements més fascinants, i potser més coneguts, d'Amsterdam són les Houseboat, les cases flotants,  que podem trobar en molts canals del centre de la ciutat. Una manera diferent de viure a la ciutat plenament integrada a l'encant dels seus canals i carrers.

Sembla que les primeres persones a viure en aquestes cases, que en el seu naixement es podien considerar improvisades, van ser membres de la comunitat hippie que van optar per les barques a causa de l'escassetat d'habitatges que va patir la ciutat després de la Segona Guerra Mundial. També va contribuir a l'augment d'aquests habitatges  la modernització, i per tant abandonament i en disposició, de les flota holandesa de vaixells de càrrega que va tenir lloc en aquests anys. Cal tenir present que, des de principis dels anys 60 i especialment durant la dècada dels 70, Amsterdam fou una de les capitals mundials, conjuntament amb San Francisco, del moviment hippie i un dels extrems de la famosa Hippie Trail, la "ruta" que portava fins el Nepal, l'Índia o el sud est asiàtic.


Es considera que en els canals d'Amsterdam hi ha 2.400 cases flotants. De les quals 750 es poden veure pels canals centrals de la ciutat. Generalment hi ha de dos tipus, les conegudes com a "arks" (arques), que són una estructura de formigó amb una casa construïda a sobre, i els antics vaixells que ja no estan motoritzats i per tant amarrats permanentment en un punt dels canals. Si ens movem pel centre d'Amsterdam veurem habitualment aquests segons ja que el propi ajuntament ha fomentat aquest tipus pel seu encant a la vista de ciutadans i turistes.

Molts d'aquests vaixells tenen més de cent anys de vida i inicialment estaven mancats de tota mena de comoditats: sostres baixos, humitats, aire carregat, sense corrent elèctrica ni calefacció que no fos mitjançant la crema de fusta, petroli o gas, etc. però amb el pas dels anys van millorar tots aquests aspectes, especialment les instal·lacions d'electricitat o gas, i des de l'any 2005 tots els vaixells estan connectats a la xarxa de clavegueram de la ciutat evitant embrutar els canals on viuen. Tant és així, que han passat d'estar un habitatge per persones amb pocs recursos, alternatives o de "classe mitja"  a convertir-se en preuades vivendes per persones amb ingressos elevats a l'extrem que popularment els neerlandesos anomenen als propietaris dels vaixells del centre d'Amsterdam amb un irònic "watteryuppies".

Actualment no és pas fàcil disposar d'una houseboat a Amsterdam, ja que per tal d'evitar el seu excessiu augment, cal disposar d'un permís especial ("ligplaats" - d'amarratge) que ara per ara dificilment es dona i per tant ha fet que els seus preus hagin augmentat convertint-se en un desitjable habitatge a disposició de poques butxaques.


Ara algunes cases flotants s'han convertit en restaurants, en mercats o en B&B i hotels per la qual cosa és una bona manera de poder descobrir durant unes hores el seu encant. També podem visitar The Houseboat Museum (Prinsengracht 296 K), un vaixell de càrrega, "Hendrika Maria", construït l'any 1913. Fins als anys seixanta del segle passat el vaixell s'usava per a la càrrega de sorra i grava i després va ser reconstruït per convertir-lo en un habitatge que va estar ocupat durant més de vint anys. El Museu manté el seu aspecte històric del vaixell fins l'extrem que sembla com si els seus habitants només s'haguessin absentat un moment per fer la compra...




dijous, 22 de novembre del 2012

Nelly Bodenheim, l'il·lustradora amb humor

Fa un temps a Amsterdam, assegut en una de les terrasses tant delicioses que es poden trobar a la vora dels canals durant els mesos d'estiu, em trobava acompanyat per Saskia, una amiga holandesa, que em va mostrar una petita joia de llibre titulat Het regent, het zegent (que es podria traduïr més o menys per "Plou, és una benedicció") amb unes il·lustracions precioses que em van traslladar a la infantesa perduda... bocabadat i amb tota delicadesa vaig fullejar aquell llibre de principis del segle XX i malgrat no entenia ni una paraula del seu text no podia deixar de somriure amb aquelles siluetes plenes de vida... llavors, vaig sentir per primer cop el seu nom: Nelly Bodenheim.

En la història dels Països Baixos l'art gràfic ocupa un lloc tan destacat com la pintura flamenca i holandesa, i ja des de finals de segle XIX la literatura infantil i juvenil il·lustrada comença a crear una gran tradició nacional. Alguns dels artistes que van treballar en el gremi a principis del segle passat són, encara avui, bastant coneguts, com  és el cas de Nelly Bodenheim, Rie Cramer i Theo van Hoytema que es van inspirar en il·lustradors estrangers com Kate Greenaway, Randolph Caldecott, Walter Crane i Arthur Rackham o de moviments com l'Art Nouveau. Solien prendre en la seva temàtica imatges de la vida quotidiana de la classe mitja holandesa, tenint preferència per les escenes de nens alegres i despreocupats, vestits amb peces folgades. Altres il·lustradors de l'època van oferir una detallada descripció de la vida rural (Cornelis Jetses, Johan Herman Isings), sota la clara influència de l'artista suec Carl Larsson.



Com us comentava fa unes setmanes, a les darreries del segle XIX i inicis del XX va néixer un important col·lectiu femení de  que va impulsar l'impressionisme d'Amsterdam i va obrir nous camins en l'art dels Països Baixos, que va du el nom de De Amsterdamse Joffers.

Una de les seves destacades integrants fou Nelly Bodenheim (1874-1951), pintora de llarga trajectòria que va destacar especialment en el camp de la il·lustració de llibres infantils i per adults mitjançant siluetes en negre o litografies en colors, com podem veure als llibres Handje-plak (1900), Het regent, het zegent (1901), Raadsels (1902), In Holland staat een huis (1903), 12 sprookjes en rijmpjes (1908), Luilekkerland (1915), A.B.C. (1917) o Groen groen grasje (1923).

Amb els anys el seu treball es va popularitzar força i els seus dibuixos a llapis, aquarel·les, siluetes i litografies estan considerades d'una qualitat i bellesa extraordinària. Les seves imatges van acompanyar durant dècades les dolces cançons per a infants, les velles rimes que mostren el pas de les estacions, els contes de fades o els poemes tradicionals que parlen de la vida al camp dels holandesos, però la seva gran virtut va ésser dotar a aquestes senzilles escenes d'elegants detalls humorístics, fugint dels clixés tradicionals, allunyant-se de la serietat i la decadència de les arts de la seva època i il·luminant els llibres amb alegria, humor, frescor, màgia, i fins i tot, amb un xic de surrealisme.



Malgrat amb el pas del temps ha estat una de les il·lustradores més reconegudes del país, és una artista força desconeguda pel gran públic ja que fou una de les De Amsterdamse Joffers més discretes i sempre va restar en segon pla. Nascuda en una familia benestant d'empresaris, la seva mare fou allò que diem una dona de caràcter que al quedar-se vídua va encarregar-se de l'empresa familiar dedicada a la confecció. El seu oncle, germà de la seva mare, era G.J. Wispelweij, empresari del ferro i fotògraf aficionat que va retratar amb detall la seva població, Zwolle, i la seva província Overijssel. Bona amiga de Lizzy Ansingh, potser la més coneguda del grup de les De Amsterdamse Joffers, van realitzar conjuntament diferents llibres, projectes i exposicions. El seu especial humor va fer que en l'entorn més privat d'aquest col·lectiu artístic fos coneguda amb el sobrenom de la "papallona juganera".



En les seves il·lustracions Nelly Bodenheim crea un món màgic on regnen les fruites, les plantes, els animals o els objectes per sobre dels humans, però on l'esperit dels seus personatges està dotat de qualitats i sentiments - fins i tot, de formes- humanes. Un món per on ens fa caminar a la recerca d'oferir-nos una guspira d'enginy o provocar-nos un somriure a la boca. Un món que em va seduir...


+ informació:
- Si esteu  interessats en l'il·lustració moderna dels Països Baixos podeu consultar el programa de Delicias Holandesas, una interessant exposició que va tenir lloc al 2008 a Salamanca.
- Podeu saber més de l'il·lustració de contes infantils i juvenils a aquesta breu història.
- Podeu vsitar també el Pinterest de El Bloc dels Viatges on hi ha més il·lustracions d'aquesta autora



dijous, 15 de novembre del 2012

Descobreix Holanda en català


Avui en dia, una de les millors alternatives per conèixer qualsevol destinació del món es deixar-se assessorar i acompanyar per un bon guia i que parli la nostra llengua. En pocs anys, l'oferta de vacances i guies en català ha anat en creixement com fa pocs mesos ens va explicar l'Òscar Marin, autor del bloc de Descobrir.cat, El plaer de viatjar, on ens presentava dues entrades (amb les quals vaig tenir el plaer de donar-li un cop de mà) amb el títol Viatjar pel món en català on ens mostrava un llistat d'agències i guies particulars que ofereixen els seus serveis i coneixements en català.

Així, l'any 2011, la catalana Vanessa Barberà va crear Descobreix Holanda en Català que ofereix visites guiades per arreu dels Països Baixos i especialment us volia destacar les seves rutes per Amsterdam, com la ruta per la ciutat antiga d'Amsterdam, la ruta dedicada a la petjada de la Segona Guerra Mundial a la ciutat, la ruta de l'arquitectura, la ruta de la ciutat jueva o la ruta que descobreix el Van Gogh més intim. Un conjunt de propostes realment molt interessants...


També us poden guiar per altres llocs com Alkmaar, Haarlem, Hoorn, Utrecht o ajudar-vos a començar una nova vida als Països Baixos.


Podeu conèixer en detall les seves activitats a la pàgina web o l'actualitat turística i cultural dels Països Baixos al seu facebook, o escriure'ls a descobreixholanda@gmail.com
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...