El proper dissabte 13 d'abril el
Rijksmuseum obrirà novament les portes després d'una dècada tancat al públic tal com ens informa l
a crònica de Natàlia Farré a El Periódico:
Dos anys de preparatius, 10 d'obres i 12 mesos per condicionar les sales d'exposicions. 375 milions d'euros. I tres projectes per convèncer els ciclistes d'Amsterdam que podrien continuar fent servir el passatge que travessa el museu de nord a sud com a drecera per arribar al centre de la ciutat. És el que ha costat en temps i diners la rehabilitació integral del Rijksmuseum, el museu més gran d'Holanda i el que té més obres de Rembrandt del món.
El resultat “és un edifici amb totes les comoditats i serveis del segle XXI però que manté l'esperit del segle XIX”, moment en què Pierre Cuypers el va dissenyar, apunta Antonio Ortiz, l'arquitecte sevillà que firma el projecte de rehabilitació juntament amb Antonio Cruz. Una posada al dia que va arrencar el 2000 i que posarà el punt final el 13 d'abril vinent, quan el Rijksmuseum obrirà novament les portes després d'una dècada tancat al públic.
Llavors serà el moment d'admirar la intervenció dels sevillans, que no només han desfet l'intricat laberint de passadissos i sales construït durant anys a base d'ampliacions i pedaços a l'edifici per guanyar espai expositiu, sinó que també han aconseguit que la llum inundi unes sales abans completament fosques.
El nou Rijksmuseum té «satisfets» i «contents» els autors de la restauració. Convenç els responsables del museu i sedueix tots aquells que l'han vist. De millores n'hi ha moltes, però potser la més espectacular és la recuperació dels dos patis de l'immoble i la seva conversió en un gran 'hall' d'entrada de 2.250 metres quadrats.
Menys aparatosa pel que fa a execució però igualment atractiva pel que fa a resultat és la recuperació de l'ornamentació original i els murals que Cuypers va projectar per decorar els interiors del museu. Dissenys que cobreixen les parts més nobles de l'edifici i que tenen la màxima expressió en l'anomenada Galeria d'Honor, la sala dels grans del segle d'or holandès: Vermeer, Hals i Steel llueixen alineats a les parets retent honors a l'estrella del museu que brilla al final del passadí: 'La ronda de nit', de Rembrandt.
Però els canvis a l'edifici no són els únics que s'han produït durant els 13 anys que ha durat el projecte. També hi ha hagut una revolució en el discurs expositiu. El museu deixa d'exposar les obres separades per disciplines per unir art i història en un intent d'explicar la producció artística en el seu context històric. Així, exhibeix un recorregut cronològic en què s'exposen conjuntament pintures, escultures, arts aplicades i objectes amb l'objectiu que el visitant pugui recórrer vuit segles d'història del país, de l'edat mitjana a l'actualitat, a partir de 8.000 peces seleccionades del milió d'obres que formen els fons del Rijksmuseum.
De la museïtzació se n'ha encarregat Jean-Michel Wilmotte, autor també dels interiors del Louvre, que ha optat per pintar amb colors grisos les parets i així realçar la perícia dels artistes exposats. Per als objectes, ha apostat per unes vitrines minimalistes realitzades amb cristall italià ultratransparent. I per a la part dedicada a les col·leccions especials (armes, instruments, porcellana, vestits, joies, maquetes i miniatures) ha optat per una estètica que les converteix en petits joiers.
En total, més metres de museu però menys espai expositiu i menys obres exposades. No en va tots els implicats repeteixen com un mantra l'objectiu de l'ambiciosa restauració: "Fer un museu millor, no un museu més gran".
+ informació:
- Web del
Rijksmuseum d'Amsterdam
- Article de Robert Bound a El Viajero de El País:
El renacer del Rijksmuseum
- Altres informacions a la
Guia d'Amsterdam sobre el Rijksmuseum
